Per què les borrasques ara tenen nom i com es tria

La temporada de borrasques comença a l’octubre amb un llistat de 21 noms que es van atorgant així com es van formant

Colònia de Sant Jordi. /Foto: Maria José Bonnín.

Des de 2017 l’Aemet posa nom a les borrasques que provoquen més impacte sobre les persones i el territori. No a totes les borrasques, l’Aemet és la responsable, amb Portugal (IPMA), Bèlgica (RM) i França (Méteo-France), de les borrasques potencialment actives que poden afectar el sud-oest del continent europeu.

Quin és el llindar per donar nom a una borrasca? Es posa o no nom segons el color de l’avís que s’activarà en previsió de l’arribada de la depressió. Una borrasca és batiada si hi ha previsió de provocar vent fort i aquest fet fa activar avisos de color taronja o vermell a la regió sud-oest del continent (Portugal, França, Bèlgica i Espanya)

La temporada de borrasques comença a l’octubre amb un llistat de 21 noms que es van atorgant així com es van formant les borrasques. El nom, com passa amb els huracans, ja està estipulat
a l’inici de cada temporada.

Fa quatre temporades que s’usa aquest sistema i ja ens hi hem familiaritzat en parlar de les borrasques pel seu nom.

La temporada 2020 – 2021 va començar amb la borrasca Àlex que a l’arxipèlag va provocar vent fort, fins a 102 km/h a l’estació de l’AEMET.

Va seguir Bàrbara que a l’arxipèlag gairebé no va tenir repercussió, va travessar de sud a nord la península. Clement fou nomenada dia 28 de novembre de 2020, va començar afectant Madeira i dia 29 les Illes Canàries.

Mentre Clement encara provocava problemes a Canàries es va nomenar la borrasca Dora.Dora se formava a Terranova i arribava al nord-oest de les Illes Britàniques dia 3 de desembre. Entre dia 4 i dia 5 de desembre va provocar precipitacions a l’arxipèlag, les més abundants, a la Serra de Tramuntana, entre 40 i 50 mm.

Gairebé sense descans, quan Dora es començava a allunyar es formava Ernest. Va ser nomenada dia 7 de desembre. Formada a l’oest de les illes Britàniques, se va reforçar fent camí cap el sud-oest. Dia 8 travessava la península Ibèrica pel nord-est i tocava la Mediterrània. Continuava l’episodi de precipitacions que iniciava Dora a principi de mes, a Ciutadella hi va haver precipitació durant 7 dies seguits, des de dia 5 a dia 11. Els cops de vent també varen ser destacables, vent de mestral que va superar, als cims, els 110 km/h. I arriba Filomena, nomenada dia 5 de gener, que passarà a la història per ser la responsable de provocar la nevada més extensa i intensa dels darrers anys a l’interior i nord-est de la península.

Filomena arribava després que a la Mediterrània occidental i al nord-est de la península s’hi instal·làs durant una setmana seguida, un fluxe d’aire polar molt fred, el causant de 8 dies
consecutius de nevades a la Serra de Tramuntana.

Filomena afectà primer les Illes Canàries amb precipitació abundant i nevades als punts més elevats. Després es va traslladar cap el nord, gràcies a la interacció amb l’aire fred que feia dies que afectava la península les precipitacions varen ser de neu. A Madrid s’acumularen en alguns punts més de 50 cm de neu que gràcies a l’onada de fred posterior va aguantara la ciutat durant dies.

Gaetan, nomenada dia 18 de gener, va provocar vent intens però va tenir un cicle curt perquè va ser engolida per una altra borrasca d’extensió més gran, Christopher (nomenada pel grup
nord-oest).

I divendres passat va ser Hortense que va provocar el caos en alguns punts de Mallorca i de Menorca. Nomenada dia 20 arribava a l’arxipèlag amb avisos grocs i taronges activats per vent i temporal marítim amb possibilitat de cops de 100 km/h a punts exposats i als cims més alts.

Un front associat a Hortense arribava divendres 22 a l’arxipèlag, en principi, molt poc actiu, amb precipitacions febles i possibilitat de qualque tronada , sobretot dins mar. Però el matí de divendres una línia de turbonada arribava molt actiu al ponent de Mallorca i ràpidament travessava l’illa cap a Menorca. Aquesta línia de tempestes fou la responsable dels cops de vent intensíssims que es registraren a molts punts de Mallorca i de Menorca. Cops que foren rècord a Son Sant Joan, 130 km/h. A Palma, Dic de l’Oest 111 km/h, i es superaren els 100 km/h a Montuïri, Campos, Binissalem, Santanyí, Portocolom, a Menorca també es varen superar els 100 km/h as Mercada i a l’aeroport.

Les precipitacions no varen ser abundants però sí intenses. Ignacio va ser nomenada dia 22 de gener, i és la responsable del vent intens que vàrem tenir a les illes dissabte vespre i matinada de diumenge: 117 km/h a Alfàbia, 85 km/h a Banyalbufar, 77 km/h as Mercadal u 74 km/h as Codolar.

Aquesta successiva arribada de borrasques s’ha aturat aquesta setmana amb l’entrada en acció de l’anticicló però potser a les portes del cap de setmana tendrem una altra borrasca amb nom, seria Justine.

Amb el nomenament de les borrasques de més impacte allò que es vol aconseguir és una comunicació millor, obtenir una atenció major del conjunt de la població als avisos meteorològics.

S’aconsegueix també un record més precís d’aquells episodis més intensos, per exemple associam el nom de Gloria a la borrasca que ara ha fet una any va desfer la primera línia de costa de molts municipis balears.