X

Péter Bagoly: “És vital un canvi de paradigme educatiu contra les pors pandèmiques, climàtiques i migratòries”

El catedràtic de la Universitat Humboldt a Berlín explica que al Regne Unit els experts ja parlen de "The three futures". Un nou model pedagògic que aposta per redissenyar l'aprenentatge, basat en les competències  i donar més força al coneixement integral i científic

19/01/2022

Péter Bagoly: “És vital un canvi de paradigme educatiu contra les pors pandèmiques, climàtiques i migratòries”

Péter Bagoly, al centre de la imatge, entre el doctor en Geografia, Jaume Binimelis i el degà de la Facultat d'Educació, Miquel Oliver.

Les crisis pandèmiques, climàtiques i migratòries han fet apujar el to de moltes veus que reclamen un canvi de paradigma en el món de l’educació. Al Regne Unit els experts ja parlen de “The three futures“, un nou model pedagògic que aposta per redissenyar l’aprenentatge, basat en les competències -vigent des de fa dècades- i donar més força al coneixement integral i científic, a tots els currículums, des de primària i la Universitat.

Un dels catedràtics més prestigiosos d’Europa, Péter Bagoly-Simó, ha estat a la Universitat de les Illes Balears, per defensar per què l’aprenentatge enfocat en les competències està en crisi i ja no serveix per superar les amenaces i els reptes que tenim com a col·lectivitat.

El professor de Didàctica de la Geografia des de fa set anys, a la Universitat de Humboldt a Berlín, ha estat contundent en la defensa d’un canvi de paradigme educatiu. Un gir pedagògic que “vinculi competències -com els coneixements digitals o l’aprendre a aprendre-, amb els científics, transversals i contrastats”, explica el catedràtic. Tot plegat, per aconseguir una educació oberta, flexible i multidisciplinària. Segons l’investigador, “l’educació basada en el coneixement profund és l’única recepta contra les pors pandèmiques, climàtiques i migratòries”.

Péter Bagoly, qui ha format professors a Alemanya, Romania, Hongria, Itàlia i Mèxic,  ha estat crític amb el consum de les informacions “poc científiques i massa sovint poc constrastades” que ens arriben de les xarxes socials. Defensa que per despertar l’esperit crític de mestres i alumnes, primer cal assolir coneixements interdisciplinars. “Avui dia, ja no és suficient aprendre a manejar les noves tecnologies digitals o saber presentar un treball amb una exposició, és vital que els estudiants de grau d’educació infantil, primària i els de secundària” assoleixin, a banda de les competències, els sabers que la ciència i la investigació va incorporant cada dia als coneixements”.

Bagoly, qui es va criar dins una minoria hongaresa a Transilvània, va més enllà i assegura que “si els governs no aposten clarament per formar una generació que prengui decisions informades, basades en coneixements empírics, ens encaminam cap a societats autodestructives”.

Bagoly -amb estudis també de Biologia– té molt clar que en aquest camí, la Geografia entesa com a disciplina integral -sense divisions artificials entre natura i societat- hi ha de tenir un paper fonamental. “Els coneixements geogràfics holístics i vivencials son els únics que ens ajuden a entendre el món i trobar solucions”, defensa Bagoly, qui afegeix: “la Geografia, la seva alfabetització és molt necessària per fer front a les incerteses que ens amenacen, sempre des de la rigorositat i el coneixement científic. En definitiva, per despertar l’esperit crític”

Ara bé, el catedràtic adverteix que als “governs els incomoda i molt, tenir ciutadans crítics. D’aquí la importància dels moviments ciutadans ben informats”.

19/01/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris