Es cremen 14 cotxes en un aparcament al Port d’Alcúdia
Els Bombers de Mallorca hi haurien detectat dos focus

L’entitat anuncia que s'aboca a la legislatura més decebedora quant als drets dels catalanoparlants
El portaveu de la Plataforma per la Llengua, Ivan Solivellas, als estudis d'IB3 Ràdio
21La Plataforma per la Llengua recorrerà als tribunals del contenciós administratiu si s’acaba aprovant l’exempció del català als professionals sanitaris en el procés d’estabilització de personal i ha animat Més per Mallorca a continuar “exercint pressió interna” al si del Govern. L’entitat ha lamentat que si es consuma aquesta possibilitat l’actual legislatura serà la més decebedora quant als drets dels catalanoparlants.
“Els professionals sanitaris han de poder entendre els pacients i això implica que han de complir el requisit… Una cosa ve darrere l’altra, si no es demana el requisit es fa una concessió en contra dels drets lingüístics de la població”, explica el seu portaveu, Iván Solivellas, que considera que la viabilitat del recurs quedà emparada per aquest fet.
“El català és una llengua minoritzada, però no podem dir que és feble obviant aspectes concrets i diferents situacions, no és el mateix la situació sociolingüística de Menorca que la d’Eivissa, o la de Palma que la de Vilafranca“, afegeix Solivellas que reclama a l’executiu treballar pel futur de la pervivència de l’ús del català a les Illes. “No veig un perill d’extinció a deu o vint anys vista, però no puc assegurar que n’hi hagi d’aquí a 50 o 100 anys”, conclou aquest expert universitari en legislació i drets lingüístics quant a la llengua catalana.
Plataforma per la Llengua ha recordat que gràcies a la mobilització social i la pressió mediàtica es va aconseguir que la Llei d’Educació, aprovada el febrer de l’any passat, mantingués el català com a única llengua vehicular de l’ensenyament.
Els Bombers de Mallorca hi haurien detectat dos focus
Temperatura, vent, humitat i pluja són valors que permeten estudiar amb més detall el clima de diferents indrets
Necessiten més lloc que l'assignat per poder exhibir les barques restaurades
Palma és el municipi que més en registra amb prop de 200. A Formentera, no figura cap casa desocupada que sigui propietat d'un gran tenidor