La Plataforma per la Llengua recorrerà als tribunals del contenciós administratiu si s’acaba aprovant l’exempció del català als professionals sanitaris en el procés d’estabilització de personal i ha animat Més per Mallorca a continuar “exercint pressió interna” al si del Govern. L’entitat ha lamentat que si es consuma aquesta possibilitat l’actual legislatura serà la més decebedora quant als drets dels catalanoparlants.
“Els professionals sanitaris han de poder entendre els pacients i això implica que han de complir el requisit… Una cosa ve darrere l’altra, si no es demana el requisit es fa una concessió en contra dels drets lingüístics de la població”, explica el seu portaveu, Iván Solivellas, que considera que la viabilitat del recurs quedà emparada per aquest fet.
“El català és una llengua minoritzada, però no podem dir que és feble obviant aspectes concrets i diferents situacions, no és el mateix la situació sociolingüística de Menorca que la d’Eivissa, o la de Palma que la de Vilafranca“, afegeix Solivellas que reclama a l’executiu treballar pel futur de la pervivència de l’ús del català a les Illes. “No veig un perill d’extinció a deu o vint anys vista, però no puc assegurar que n’hi hagi d’aquí a 50 o 100 anys”, conclou aquest expert universitari en legislació i drets lingüístics quant a la llengua catalana.
Plataforma per la Llengua ha recordat que gràcies a la mobilització social i la pressió mediàtica es va aconseguir que la Llei d’Educació, aprovada el febrer de l’any passat, mantingués el català com a única llengua vehicular de l’ensenyament.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular