Podem intenta frenar la crisi pel plus de residència

El consell ciutadà autonòmic de la formació ha estat reunit durant quatre hores per tractar aquesta qüestió

Podem cerca el consens entre els seus militants per acabar amb la polèmica entorn del complement de residència. El consell ciutadà autonòmic de la formació ha estat reunit avui durant 4 hores per tractar aquesta qüestió. L’objectiu era consensuar una posició comuna sobre aquest plus. En sortir no han volgut fer declaracions perquè, diuen, la decisió no està madurada.

El Consell Ciutadà autonòmic de Podem havia de tractar avui l’estat dels pactes pel futur govern d’Espanya, preparar el debat de pressupostos de la Comunitat de la setmana que ve i altres propostes sobre equipaments hídrics i memòria històrica. Però finalment, l’ordre del dia s’ha centrat exclusivament en la polèmica dels complements d’insularitat. Durant quatre hores s’ha debatut dels 22.000 euros que cobren 7 alts càrrecs del Govern designats per Podem.

Paula Valero i Fernando Fernández, dos dels alts càrrecs que cobren aquest complement a la Conselleria que dirigeix Mae de la Concha, han estat convidats a la trobada per explicar què fan amb els doblers i sotmetre’s a les preguntes dels seus companys.

Durant el debat, els membres de Podem tractaven si accepten la proposta de Més per Menorca, que deia que aquest complement, a partir de l’any que ve, només l’han de cobrar els menorquins, eivissencs i formenterers que tenen el seu lloc de feina a Mallorca.

També han posat damunt la taula altres opcions, com rebaixar aquests 22.000 euros o si s’han de fiscalitzar i justificar les despeses.

A la sortida de la reunió, la secretària general no ha volgut desvelar el resultat de la trobada.

La polèmica pels complements d’insularitat ha arribat just enmig de la crisi interna per la dimissió, aquest dilluns, d’11 membres de la direcció.

Què és el plus de residència?

Any rere any, i ja en fa una vintena, el Parlament de les Illes Balears aprova dins els pressupostos de la Comunitat les indemnitzacions per raó del servei dels membres del Govern, dels alts càrrecs i del personal eventual.

Per una banda, es tracta de les despeses per desplaçament, transport, manutenció i estada fora del municipi del lloc de treball, i per una altra banda, es preveu que els membres del Govern, els alts càrrecs i el personal eventual que, en el moment del seu nomenament, resideixin a les illes de Menorca, Eivissa o Formentera, o fora de les Balears, i mentre mantenguin aquesta residència, tenen dret a percebre una indemnització de 22.000 euros anuals pel cost de la seva residència temporal a Mallorca. La presidenta del Govern, Francina Armengol, defensa la necessitat i transparència d’aquest complement.

Segons el reglament, la residència temporal a Mallorca s’ha d’acreditar mitjançant una declaració de la persona interessada, i han d’adjuntar-hi el certificat d’estar empadronats a Menorca, Eivissa o Formentera o, si s’escau, fora de les Balears.

Aquest complement salarial per residència de 22.000 euros és a fons perdut. Això vol dir que aquells càrrecs que la perceben no estan obligats a justificar a què ho destinen.

Actualment, l’executiu de Francina Armengol disposa de 15 membres que cobren aquesta retribució a banda del seu salari pel càrrec que ocupen. La passada legislatura, segons algunes fonts, n’eren 20.

El sector crític de Podem demana la dimissió de Mae de la Concha pel plus d’insularitat
Quinze alts càrrecs del Govern cobren un plus de 22.000 euros anuals per tenir la residència fora de Mallorca