Polèmica pel canvi de noms de carrers de Palma amb origen franquista

El PP ho qualifica de "gran error" i considera que això reflecteix "que s'està avantposant la ideologia d'uns pocs davant la voluntat de la majoria"

L’Ajuntament de Palma ha començat aquest dimarts la substitució de noms de carrers amb reminiscències franquistes. Des d’avui, l’avinguda de Joan March de Palma passa a dir-se Avinguda del Gran i General Consell. Aquesta via és una de les dotze que canvien de nom per complir amb la Llei de Memòria Democràtica i, segons Cort, per esborrar el rastre del franquisme en el nomenclàtor. Llorenç Carrió, regidor d’Educació de Palma, ha dit que la de Joan March és una figura “controvertida que tingué un paper fonamental en la Guerra Civil”. Mentre que la portaveu del PP a Palma, Mercedes Celeste, ha qualificat els canvis de nom de “gran error”. Celeste considera que això reflecteix “que s’està avantposant la ideologia d’uns pocs davant la voluntat de la majoria”.

Polèmica a les xarxes

La decisió, però, ha suscitat polèmica. Avui dimarts, la batlessa de Toledo, la socialista Milagros Tolón, escrivia al seu compte de Twitter “Com a toledana i batlessa, vull expressar el meu descontentament davant la decisió de retirar el nom de Toledo de la guia de carrers de Palma”. En aquest cas, Toledo té un carrer a Palma per una victòria del bàndol franquista en un episodi de la Guerra Civil. Segons ha informat l’ajuntament de Palma, el seu batle, José Hila, ha parlat amb Tolón i han acordat que Toledo tingui una altra presència dins la ciutat.

Hila també s’ha referit a una piulada de l’escriptor i membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua Arturo Pérez Reverte, que el titllava d’ “idiota” per haver substituït el nom de vies de Palma batejades com almiralls del segle XIX, ja que havien donat nom a vaixells del bàndol falangista. Hila no ha volgut “entrar al seu joc” i ha recordat que la decisió de Cort respon al compliment de la Llei de Memòria Democràtica i al “convenciment que una norma amb què es vol “reparar la memòria” de les víctimes “de la dictadura i el Cop d’Estat”.

El cens de símbols, origen del canvi de noms

Marçal Isern és un dels tres historiadors que elaboraren el Cens de símbols, llegendes i mencions franquistes a les Illes Balears i que es va aprovar el 2019. En aquest document hi va incloure un total de 95 símbols, entre ells els 12 carrers de Palma que ara canvien de nom i que han acabat suscitant polèmica. Una polèmica que “és falsa”, diu. Isern lamenta que la revisió de la toponímia balear no s’hagi fet abans i recorda que s’ha fet a partir d’arguments històrics documentats, com és el cas dels almiralls que ara perden el seu carrer al barri de Son Armadans.

En el cas del carrer del carrer Toledo, Isern explica que l’origen del nom de la via es deu al setge a l’Alcàsser de la capital manxega, del qual en sortí victoriós l’exèrcit franquista convertint-se en un símbol del franquisme. El desconeixement de detalls com aquest és el que, diu Isern, ha fet que multitud de vestigis franquistes hagin perdurat en el temps. Una anomalia que amb la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics, assegura, s’està corregint.