A més de la sequera intrínseca de l'estiu, n'hi ha una altra, més irregular però igualment cíclica, que succeeix quan l'eixut es perllonga i no arriben les pluges en l'època teòricament humida
Encara que les reserves hídriques de les Balears es mantenen al 62%, el dèficit de precipitacions ha arribat en una època, la primavera, en què les precipitacions solen ser habituals i en un moment molt sensible del desenvolupament dels vegetals.
El clima Mediterrani es caracteritza perquè l’època càlida coincideix amb la seca i per la presència de pluges, sovint importants, a la tardor i amb un màxim secundari, no tan marcat, a la primavera. La irregularitat interanual és un fet inherent d’aquest tipus de clima per la qual s’alternen anys extraordinàriament humits amb anys molt secs.
Així, hi ha una sequera intrínseca a l’estiu i una altra, més irregular però igualment cíclica, que succeeix quan l’eixut es perllonga i no arriben les pluges en l’època teòricament humida. Les sequeres són episodis en què la precipitació caiguda se situa per davall dels valors considerats normals, però no existeix una concepció única de sequera, sinó tipologies diferents.
Sequera meteorològica
És l’origen de la resta i s’entén com a una reducció de la precipitació respecte de la mitjana d’una regió en un interval de temps important. Donat que cada territori té les seves pròpies climàtiques, les sequeres meteorològiques no són un concepte universal, sinó vinculat a cada zona en particular.
Sequera agrícola
La primera conseqüència de la sequera meteorològica és la manca d’humitat en les primeres capes del sòl. Aquest s’eixuga i les arrels de les plantes no poden absorbir correctament l’humitat. És la sequera edàfica o hidroedàfica. Si el dèficit evita que els cultius puguin satisfer les seves necessitats hídriques, s’entra en l’anomenada sequera agrícola. Aquesta no depèn exclusivament de l’aigua caiguda, sinó també dels requeriments de cada planta i del moment del cicle vegetatiu.
Sequera hidrològica
Si l’eixut s’allarga en el temps, la disponibilitat d’aigua ja no afecta només les capes més superficials de la terra, sinó que es trasllada cap a les zones més profundes. Així mateix, els aqüífers perden volum i les fonts i els cursos d’aigua superficials redueixen el cabal o s’eixuguen. Es redueix, en definitiva, la disponibilitat d’aigua respecte dels valors habituals. A diferència de la sequera edàfica, que és gairebé immediata respecte del dèficit de pluja, la sequera hidrològica és la conseqüència d’un període sec intens i perllongat. Poden passar mesos entre l’eixut pluviomètric i l’afectació dels recursos hídrics, que a les Balears són els aqüífers i els embassaments.
Sequera ecològica
Els ecosistemes estan ben adaptats a les condicions de cada clima i, per tant, en el cas mediterrani, a les condicions àrides estivals. Ara bé, quan la sequera hidrològica s’accentua i esdevé inusual, afecta els espais naturals i pot arribar a comprometre el seu desenvolupament. La vegetació es debilita i els animals més sensibles també, sobretot els que depenen de zones humides. En casos extrems, de fet, suposa la mort d’alguns exemplars.
Sequera socioeconòmica
Si el dèficit de precipitacions és suficientment acusat i perllongat, genera impactes molt negatius en la societat que els pateix. Esdevé una situació de risc natural que afecta cada societat d’una manera diferent. De la mateixa manera que els ecosistemes, les societats poden adequar les seves respostes en funció del seu grau d’adaptació i del seu desenvolupament tecnològic. En qualsevol cas, quan es veu alterat el normal desenvolupament de la vida col·lectiva, s’entra en un període de sequera socioeconòmica, que compromet les necessitats de les persones i les activitats econòmiques. Sol ser la conseqüència de la suma de les altres tipologies, donat que totes elles tenen un impacte evident el la societat i la forma de sequera més perjudicial.
S'ha desferrat de la base mentre s'hi feien una foto