Els partits d'esquerra duen al Tribunal Constitucional l'amnistia urbanística del Decret de simplificació administrativa
Foto CAIB
53La presidenta del govern de les Illes Balears, Marga Prohens, veu incoherent que les principals forces polítiques d’esquerra de les Illes hagin presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de simplificació administrativa, ja que consideren que es tracta d’una “amnistia urbanística”. Per a PSIB, Podem i Sumar Més, aquesta normativa de l’executiu balear suposa una legalització “encoberta” de construccions il·legals en sòl rústic i un “greu atemptat contra la protecció del territori” en l’arxipèlag.
Preguntada sobre aquest assumpte en una roda de premsa per a presentar el Districte d’Arts de Palma, Prohens ha censurat el recurs impulsat pels partits d’esquerra, ja que, com ha recordat, la mateixa advocacia de l’Estat va concloure que es tractava d’una norma “perfectament constitucional”.
Marga Prohens ha destacat que ja hi ha més de 500 famílies de les illes que s’han acollit a aquest procés d’extraordinari de legalització. Per això, ha animat a l’esquerra a revisar “per què considera una pobra gent als ocupes, els defensa i considera uns delinqüents als qui s’acullen a la legalització”.
Per a la presidenta, el recurs de l’esquerra suposa un atac a les famílies de les illes i ha retret que s’intenti criminalitzar a famílies “normals i corrents”. “Els delinqüents són aquells que ocupen”, ha conclòs.
La iniciativa de l’esquerra censurada per Prohens compta amb el suport de nombroses organitzacions socials i ecologistes de les Balears, incloent-hi GOB Mallorca, GOB Menorca, Amics de la Terra, Palma XXI, Fundació Iniciatives del Mediterrani, Obra Cultural Balear, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Palma, Col·lectiu Alternatives, CCOO i STEI-Sindical.
'Mallorca Confidencial', que compta amb la participació d'IB3, s'està rodant a diverses localitzacions de Mallorca i Barcelona
Durant unes dues hores, les línies ferroviàries han estat inoperatives i centenars d'usuaris afectats
Palma és el municipi que més en registra amb prop de 200. A Formentera, no figura cap casa desocupada que sigui propietat d'un gran tenidor