Dijous, 29 de gener de 2026
Illes Balears
El doctor de la UIB Joan Estrany publica el primer estudi amb dades recollides in situ durant la torrentada del 2018
08/10/2020
La desforestació de la capçalera dels torrents és un dels motius pel qual grans plogudes acaben sent torrentades catastròfiques com la de Sant Llorenç del 9 d’octubre del 2018.
El doctor en geografia la UIB Joan Estrany considera que a la capçalera és allà on cal actuar. La clau és evitar que arribi tanta aigua als torrents. Proposa fer-hi un paisatge agroforestal: clapes de bosc i clapes d’agricultura, terra que absorbiria l’aigua i minimitzaria el desastre. Seria una solució ecosistèmica.
Joan Estrany és l’autor del primer estudi amb dades reals recollides in situ durant la torrentada del 2018. La conclusió més impactant, assegura, és que de totes les torrentades analitzades a Europa, la de Sant Llorenç va ser “la més espasmòdica; la més virulenta i ràpida. En un quart d’hora va passar de 120 metres cúbics per segon a 450”. És una xifra similar al cabal del riu Ebre.
L’estudi s’ha publicat a la revista científica “Natural Hazards and Earth System Sciences”, puntera en temes de catàstrofes naturals.
Segons un altre estudi de la UIB, des de 1960 fins al 2018, 25 persones han mort a Mallorca a causa de torrentades.
Després de l'accident, s'han desallotjat els habitatges que estan també situats davall el penya-segat
IB3 Televisió emet un documental sobre aquest assumpte, una experiència que tothom recorda a Mallorca
Les fulles queden picades i s'umplen de petits forats causats per aquest insecte
Avui, ja recuperada i quinze anys després d'aquell procés que la va marcar de per vida, insisteix en la importància de la prevenció
