Dissabte, 21 de febrer de 2026
Illes Balears
El doctor de la UIB Joan Estrany publica el primer estudi amb dades recollides in situ durant la torrentada del 2018
08/10/2020
La desforestació de la capçalera dels torrents és un dels motius pel qual grans plogudes acaben sent torrentades catastròfiques com la de Sant Llorenç del 9 d’octubre del 2018.
El doctor en geografia la UIB Joan Estrany considera que a la capçalera és allà on cal actuar. La clau és evitar que arribi tanta aigua als torrents. Proposa fer-hi un paisatge agroforestal: clapes de bosc i clapes d’agricultura, terra que absorbiria l’aigua i minimitzaria el desastre. Seria una solució ecosistèmica.
Joan Estrany és l’autor del primer estudi amb dades reals recollides in situ durant la torrentada del 2018. La conclusió més impactant, assegura, és que de totes les torrentades analitzades a Europa, la de Sant Llorenç va ser “la més espasmòdica; la més virulenta i ràpida. En un quart d’hora va passar de 120 metres cúbics per segon a 450”. És una xifra similar al cabal del riu Ebre.
L’estudi s’ha publicat a la revista científica “Natural Hazards and Earth System Sciences”, puntera en temes de catàstrofes naturals.
Segons un altre estudi de la UIB, des de 1960 fins al 2018, 25 persones han mort a Mallorca a causa de torrentades.
Ha estat conduït a Son Espases, en comptes de l'hospital d'Inca, a causa del seu estat
L’home, d’una quarantena d’anys i de nacionalitat estrangera, ha estat atropellat per dues furgonetes a la via que connecta Santa Maria del Camí amb Santa Eugènia
Ha estat trobada aquest divendres al matí en la casa d'una finca d’un veïnat
Un particular restaura el llaüt 'Els Gorretes', que sortí de drassanes l'any 1891, a Maó, i des de llavors sempre ha mantengut l'activitat
