política

Protegit tot el litoral i la zona marítima de Formentera: aprovat el Pla de Gestió Natura 2000

Queden totalment prohibides les 'party boats' a tot el litoral de l'illa, es regula el fondeig sobre més de 2.500 hectàrees de posidònia i es prohibeix el vol de drons per sota dels 200 metres


Des d’aquest dimarts no hi ha racó del litoral de Formentera i de la seva zona marítima que no estigui protegit. Amb l’aprovacio definitiva del Pla de Gestió Natura 2000 de Formentera el passat divendres 22 de maig i publicat aquest dilluns al BOIB, es culmina el procés de protecció de cinc zones diferenciades de l’illa que van des de Punta Prima, a la costa nord de Formentera, fins a la Punta de la Gavina, al ponent de l’illa i que sumen, en conjunt més de 8.500 hectàrees. D’aquests, n’hi ha dos (La Mola i Cap de Barbaria) que són espasi martim-terrestres mentre que els altres tres (Cala Saona, Platja de Migjorn i Platja de Tramuntana) són únicament zones marines. La resta del litoral de Formentera ja està protegit en formar part del Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera.

Amb  l’aprovació d’aquest pla de gestió es regulen totes les activitats que s’hi poden dur a terme. D’aquesta manera, queden totalment prohibides les party boats a tot el litoral de la menor de les Pitiüses. Es tracta d’excursions marítimes que han agafat força els darrers anys i que estan caracteritzades pel consum d’alcohol i la música a bord, tot imitant discoteques flotants. En aquest sentit, el pla especifica que es prohibeix la realització de festes i esdeveniments multitudinaris en embarcacions amb música o que alterin sensiblement els nivells sonors naturals del lloc.

A l’àmbit marí el pla també regula el fondeig amb l’objectiu de conservar les praderies de posidònia, l’hàbitat més representat en aquest pla de gestió ocupant més del 30% de la superfície total. Les diferents praderies de posidònia incloses en aquestes àrees sumen més de 2.500 hectàrees. Dins la regulació s’estableixen zones de fondeig destinades a aquelles embarcacions de fins a 16 metres d’eslora. Aquest punt afectarà especialment el litoral de Cala Saona, al ponent de l’illa, que durant els mesos d’estiu concentra un volum elevat d’embarcacions d’esbarjo que hi fondegen.

A més, el pla també regula les instal·lacions temporals a la costa i prohibeix expressament aquelles que produeixin contaminació acústica com els circuits d’embarcacions de motor o els fly boards. En aquest sentit, a la zona marítima prohibeix les prospeccions petroliferes i gasístiques i també les instal·lacions d’aqüicultura. Entre la resta de pràctiques que també estan regulades hi ha l’espeleologia, el busseig i el vol de tot tipus d’aeronaus a motor, també els drons, que no podran volar en aquesta zona per sota dels 200 metres sobre cada cota.

En aquest espai protegit delimitat ara, s’ha contrastat la presència de fins a 12 tipus d’hàbitat d’interés comunitari, dels quals cinc són de tipus prioritari. També es recull un catàleg de les espècies protegides que viuen en aquests espais, algunes d’elles amenaçades o en perill crític d’extinció, com el virot.

El pla, que té una vigència indefinida, també quantifica económicament en un milió i mig d’euros el cost del desenvolupament de tot un seguit de mesures de conservació com la realització d’estudis científics, campanyes de concienciació i actuacions diverses que s’haurien de realitzar en els pròxims anys.

El passat mes de setembre, el GEN-GOB va organitzar un taller participatiu per recollir propostes i contribuir a millorar la redacció del Pla de Gestió Natura 2000 de Formentera en el qual van participar pescadors, navilieres, empreses de tractament de residus i altres sectors productius de l’illa.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

Podem i MÉS s’atribueixen mèrits en el factor d’insularitat mentre l’oposició insisteix en aprovar la fiscalitat del REIB

El PP reconeix que els 110 milions del factor d'insularitat sembla "a priori" una xifra "raonable" però assenyala que si...

Les claus per entrendre què és el “factor d’insularitat” i on s’ha d’invertir

La Comissió Mixta d’Economia i Hisenda ha tancat un acord: 183 milions d'euros que s'inclouran als PGE del 2022

Acord de 183 milions d’euros pel “factor d’insularitat” de les Illes Balears als PGE del 2022

110 milions són pel factor d'insularitat i que cada any s'incorporarà amb l'evolució fixada en la Llei del Règim Especial...

Marc Pérez-Ribas s’estrena a la reunió de la Mesa del Parlament

Benalal demana a la Mesa que aclareixi les seves atribucions i drets com a diputat no adscrit