Quan el preu de l’arrendament del pis d’estudiant és la nota de tall per la universitat

Els universitaris d'altres illes i poblacions llunyanes a la UIB pateixen la inflació d'un cost de l'allotjament que miren de salvar amb feines d'estiu i classes de repàs

El dels estudiants universitaris és un dels col·lectius que pateix, amb el lloguer d’habitacions individuals a pisos compartits, les conseqüències de l’encariment dels preus al sector immobiliari. Paguen de mitjana entre 400 i 500 € pel seu dormitori i estudi a Palma, prop d’un transport públic que hi arribi. El web de la Universitat, que facilita habitatge als més joves, disposa d’una quinzena d’anuncis dins aquesta forca de preus; la més barata de 250 € i la més cara de 1.200.

L’economia familiar pateix quan els pares, a més de sufragar la seva hipoteca o quota de lloguer, han d’ajudar a resoldre el problema habitacional dels fills assumint un cost que “si ho sumam als 1.100 € del pressupost familiar que, de mitjana, es destina a un crèdit hipotecari o la renda d’arrendament d’un l’habitatge, suposa un increment considerable de l’esforç econòmic”, reconeix José Miguel Artieda, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Balears.

Per alleugerir l’economia familiar, és comú que els estudiants, com n’Arnau, que paga 310 € d’arrendament per la seva habitació, cerquin guanyar doblers durant les vacacions. “Bastant bé, del més barat que he trobat. Els meus pares es poden permetre finançar-me els estudis però, així i tot, des dels 16 anys faig feina els estius”, explica aquest barceloní matriculat a Matemàtiques a la UIB que es refereix a companys seus de carrera que també fan classes particulars a l’hivern. I a casos “en què es paga més, devers 400 €” i on conviuen de vuit a deu persones, que no sap “com poden viure”.

N’Alejandra i  na Nerea son dues menorquines que també comparteixen un pis d’estudiants a Palma amb una altra companya, i paguen, gràcies a les feines d’estiu, la meitat del cost de l’habitatge. L’altra meitat corre a càrrec dels pares. Són 300 € de lloguer per hom més les “caríssimes” despeses de gas i llum. Tot plegat fa que tot i que el pis “està molt bé” cerquin canviar per trobar una opció més econòmica.

Explica Nerea que, posats a haver de sortir de l’illa, els estudiants de Menorca es plantegen anar a estudiar a llocs com Granada, d’habitatge més econòmic. Però per fer-ho han d’aconseguir la nota suficient de selectivitat per entrar a estudiar el que volen.

“Encara que la matrícula fos gratuïta, si no pots tenir un lloc per viure a prop de la facultat, no hi aniràs. La gent de Menorca, Eivissa i Formentera i, fins i tot, de la Part Forana de Mallorca, per exemple d’Artà, si no pot pagar-se una habitació que costa 500 € al mes, queda exclosa de l’educació pública”, argumenta el portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Marc Gomila.

Segona residència a l’antiga presó

El Consell d’Estudiants de la UIB fa anys que reclama la construcció o habilitació d’una segona residència universitària. Però no dins el campus universitari, com l’actual, sinó a Palma: “És una reclamació històrica, no té sentit replicar un model que ha quedat clar que no és còmode pels estudiants. Una opció podria ser l’antiga presó, prou grossa i prou buida”, diu el seu portaveu, Pau Roig.

El problema de l’habitatge pels estudiants no acaba en entrar al mercat laboral. “Amb 1.200 € de sou i i 800 de lloguer, quan acabi d’estudiar, sense una subvenció per ser estudiant o plaça a una residència, continuaré amb el problema. I no només serà meu sinó de tota la societat”, diu Gomila. “No pot ser que una persona jove que es vulgui emancipar a les Illes i decideixi llogar un pis, hi hagi de destinar el 123% del seu sou; el 45% si és un pis compartit“, afegeix Roig.

Polítiques d’habitatge

Avui es constitueix la Comissió d’Impuls i Coordinació de les Polítiques d’Habitatge de Balears amb l’objectiu de coordinar-se entre institucions, en especial amb l’Estat per la llei estatal d’habitatge. Entre les seves funcions, delimitar les zones tensionades com s’hi preveu i decidir si els propietaris de manco de 10 habitatges es consideraran com a grans tenidors.

El projecte de Llei pel Dret a l’Habitatge comença avui la seva tramitació al Senat, amb el 18 de maig com a data límit. Els senadors hauran de discutir sis propostes de veto que han presentat PP, Vox, Cs, Navarra Suma i Junts per Catalunya i 324 esmenes parcials.

S’estableix un topall al preu del lloguer, que no es podrà apujar més d’un 2% el 2023 i fins al 3% el 2024. L’1 de gener del 2025 entrarà en vigor el nou índex de preus per a què la pujada del lloguer no pugui ser mai superior a la inflació.