política

Què suposa aixecar l’estat d’alarma el 9 de maig?

Les mesures que s'hagin d'adoptar per a combatre la pandèmia es prendran al Consell Interterritorial

/EFE


La previsible finalització de l’estat d’alarma el pròxim 9 de maig encamina a Espanya a una situació d’incertesa que no és nova. L’aixecament deixa en mans dels tribunals la darrera paraula per a avalar les restriccions adoptades per les comunitats autònomes davant una pandèmia amb les dades a l’alça.

“Volem que el 9 de maig sigui el punt i final a l’estat d’alarma És el nostre objectiu i en això feim feina”, va dir aquest dilluns el president del Govern, Pedro Sánchez, la intenció del qual és no prorrogar l’estat d’alarma una vegada que expiri el pròxim 9 de maig, per la qual cosa deixarien de tenir efecte les restriccions de mobilitat, com el toc de queda i els tancaments perimetrals.

Acabaria així el segon estat d’alarma per al conjunt d’Espanya que va entrar en vigor el 25 d’octubre, és a dir, sis mesos i mig abans, gairebé el doble del que va abastar el primer, des del 14 de març al 20 de juny, i ho farà amb el mateix problema que llavors, sense una legislació actualitzada que serveixi de pla B al marc jurídic que empara l’alarma.

LES MESURES TORNEN A ESTAR EN MÀ DELS TRIBUNALS

Aquest va ser el debat entre els experts que es va obrir fa mesos i que fins i tot avui continua vigent perquè és de preveure que es vagi a generar les mateixes polèmiques que en el passat estiu i tardor quan, per exemple, un jutge de Madrid va tombar les mesures del Govern d’Isabel Díaz Ayuso que, poc després, van ser avalades pel Tribunal Superior.

Casos com aquest van conduir a l’Executiu a impulsar un lleuger canvi perquè fossin els Tribunals Superiors de Justícia autonòmics i no els jutjats els que ratifiquessin les mesures adoptades.

Però ja fossin jutjats o tribunals, allò convertia als jutges en àrbitres de la pandèmia i provocava desajustaments com ara que uns togats tombessin algunes de les restriccions imposades per les administracions mentre uns altres, a pocs quilòmetres de distància, les recolzaven, és a dir, una mateixa mesura era avalada en una comunitat mentre en la seva veïna era rebutjada.

D’aquesta manera, les ordres d’ajuntaments i Governs autonòmics seran novament revisades pels jutges, conscients del desconcert que van provocar quan van desautoritzar les restriccions consensuades per les administracions, que es van quedar en fora de joc i amb l’única alternativa de l’estat d’alarma.

SENSE ESTAT D’ALARMA, LA CLAU ESTARÀ EN LA LLEI DE SALUT PÚBLICA

Per a adoptar noves restriccions, ajuntaments i CCAA hauran de basar-se de nou en la Llei de Salut Pública de 1986, que habilita a les diferents administracions públiques a decretar mesures especials per raons sanitàries d’urgència o necessitat.

Secundant-se en aquesta llei, els tribunals sí que van avalar l’any passat, per exemple, que la Junta de Castella i Lleó acordés el tancament perimetral de Lleó o que la Junta d’Andalusia confinés perimetralment Casariche (Sevilla) i Almodóvar del Río (Còrdova).

No obstant això, el passat octubre el TSJ de Madrid va tombar el tancament perimetral de deu municipis, quan la Comunitat en comptes de buscar la cobertura d’aquesta llei, va optar per una ordre del Ministeri que no li emparava per a limitar drets fonamentals. Després d’això, el Govern va declarar l’estat d’alarma per a la regió.

El que ocorre és que els magistrats veuen en aquesta llei l’origen de la discrepància perquè la consideren “caduca i obsoleta” ja que aquesta norma es va pensar per a malalts concrets i no per a una pandèmia.

Ara bé, sotmetre les decisions en matèria sanitària al control de l’autoritat judicial no és sempre obligatori, només si afecten drets fonamentals, si bé això no impedeix a ajuntaments i CCAA que busquin la ratificació del jutge de cara a l’opinió pública, fins i tot a risc de sortir mal aturats.

En aquell període sense estat d’alarma, els jutges van revisar prohibicions que afectaven els aforaments en bars, restaurants i actes religiosos, fumar en la via pública, tancament de l’oci nocturn, l’ús obligatori de màscares, tancament de parcs i jardins o les sortides de residents de centres sociosanitaris.

I ho van fer, a vegades, amb una situació epidemiològica menys greu que en l’actualitat amb tres comunitats en risc extrem i diverses en risc alt davant una pandèmia ascendent.

EL CONSELL INTERTERRITORIAL CONSENSUARÀ LES MESURES

Sánchez va explicar ahir que una vegada que decaigui l’estat d’alarma, les mesures que s’hagin d’adoptar per a combatre la pandèmia es prendran en el si del Consell Interterritorial, en el qual participen el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes.

Al seu judici, el sistema de cogobernança aplicat en els darrers mesos ha estat efectiu i ha comptat amb l’aval de la justícia en els pronunciaments que han dictat davant reclamacions presentades contra determinades mesures restrictives. No sempre ha estat així.

El cas més sonat va ocórrer al País Basc quan el TSJ va acceptar cautelarment la petició de les associacions d’hostaleria de reobrir els bars i restaurants dels municipis que es trobaven en “zona vermella”. Això va succeir el passat 9 de febrer.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

Acord unànime al Parlament per ampliar el sòl industrial de Ciutadella

El Govern es compromet a facilitar i finançar le cessió de terrenys que facin créixer el teixit empresarial al polígon

El Govern aposta per la cautela i divendres anunciarà mesures “d’adaptació” a la situació epidemiològica

Queda en l'aire si es reobrirà l'interior de bars i restaurants {rela} PIMEM i AREMA demanen obrir els interiors de...

Hila, contrari a un informe de Cort que recomana eliminar la gratuïtat del pàrquing de Son Espases

És una de les aportacions de l'Ajuntament de Palma en l'informe de la Comissió de Medi Ambient sobre el projecte...

El PP relaciona la compareixença de Jaume Far al Parlament amb la vacunació

PSIB-PSOE i Unides Podem neguen aquest extrem i Més per Mallorca reclama la convocatòria de la Comissió d'Ètica