“Qui som jo per dir a ningú que no pugi a una pastera? Jo ho he fet i he arribat a Mallorca”

Osman Brime és un dels migrants rescatats per l'Aquarius el juny del 2018. Espanya va concedir l'asil a 5.000 persones l'any passat, un 5% de les peticions

Osman Brime té 27 anys. Va pujar a una barca després de passar un any a Líbia, quan en tenia 24.

Escolta la informació sencera a IB3 Ràdio

“Per sortir, les persones que et posen dins una barca, no et diuen quina és la teva destinació. Només t’empenyen cap a les ones de la mar. Per ventura et mors o per ventura vius, però a ells no els importa gens. És com si no fossin humans. Les persones que volen travessar la mar són persones que tenen problemes als seus països. Cerquen un lloc segur“. Osman Brime, un jove de 27 anys, originari del Sudan, ha fet aquestes declaracions a l’Informatiu Cap de Setmana d’IB3 Ràdio. Ell és un dels migrants que arribaren al port de València amb l’Aquarius ara fa just tres anys.

El juny del 2018, el vaixell de Metges Sense Fronteres i de SOS Méditerranée, després de la negativa de Matteo Salvini per desembarcar els centenars de migrants rescatats als ports italians, va posar rumb a Espanya. Finalment, el Govern de Pedro Sánchez els donà l’autorització. Al cap d’un mes, Osman va formar part del grup de migrants acollits al centre de la Creu Roja de Son Rapinya, a Palma.

Osman va emigrar per evitar el servei militar obligatori al Sudan, perquè en aquest país en conflicte significa una mort probable. “Si no has passat per l’exèrcit, no pots accedir a la universitat, i jo volia estudiar. Jo mantenc el contacte amb la meva família, els envii doblers, però també he de mirar per jo. No vull renunciar al meu somni, que és estudiar psicologia a la universitat”, explica Osman, qui ara fa feina en una empresa metal·lúrgica del polígon de Marratxí.

“Què diries, Osman, a un jove que es trobàs en la teva mateixa situació, i que pensàs d’arribar a Europa amb pastera?” “La veritat és que no puc dir-li res. Per ventura vol sortir pels mateixos motius que jo, i no m’escoltarà. Si jo li dic que el camí és molt dur i difícil, ell em dirà que jo hi he arribat. Qui som jo per dir a ningú que no pugi a una pastera? Només puc desitjar-li sort”, respon Osman, qui va sortir del Sudan amb 23 anys, i després d’esperar un any a Líbia, va pujar a una de les pasteres que seria rescatada per l’Aquarius.

Brigitte de Jesús: “No te’n vas a una altra part del món per capritx”

Brigitte de Jesús va començar a ser objecte de la repressió del Govern de Nicolás Maduro, quan es negà a cedir a l’Administració el centre de formació professional del qual n’era la directora. “Em digueren que els havia d’entregar l’escola. Els és igual si violen el dret a la propietat privada. A Veneçuela no existeix un estat de dret, i jo em vaig oposar a signar una cosa a què m’obligaven. A partir d’aquí, es quan es comencen a donar determinades situacions de violència”.

 

L’Estat espanyol va concedir l’asil a Brigitte ara fa quatre anys.

“A Veneçuela -explica Brigitte, a qui el Govern espanyol va cedir l’asil ara fa quatre anys- existeixen els cercles violents. Això són persones que van motoritzades i que t’amenacen. Per poder comprar aliments, t’han d’incloure dins una llista, i als que som contraris al règim no ens hi inclouen. Ser contrari al règim no vol dir manifestar una postura clarament contrària, sinó senzillament manifestar que no els cediràs ca teva. Si ets un empleat públic i no vas a les marxes de suport, et fa molt sospitós. Quan veus totes aquelles marxes multitudinàries, has de pensar que els empleats públics hi van perquè hi estan obligats”.

Veneçuela és el país d’on provenen la majoria de persones que demanen asil a Espanya. Encara que a la majoria els ho deneguen, sí que se’ls concedeix un permís de residència i feina per raons humanitàries. Brigitte va arribar a Mallorca amb un visat de turista, i un cop aquí va rebre l’ajuda de la Creu Roja, entitat que li va permetre estar dos anys a un centre de refugiats a l’illa.

“La vida d’un refugiat és dura. No te’n va a una altra part del món per capritx, perquè allà el sol sigui més guapo. Un dia tens un país, una professió… i l’endemà no tens res. I te n’has d’anar de la teva família, de ca teva, del teu llit. I ens pot passa a tots”, explica Brigitte, qui té les seves filles i els seus nets a Veneçuela.

Espanya va concedir asil a un 5% de les peticions rebudes el 2020

Gairebé 82,5 milions de persones varen haver de desplaçar-se durant el 2020 a causa dels conflictes o per fugir de la misèria, segons hafet saber l’ONU, amb motiu del Dia Internacional del Refugiat, que és dia 20 de juny. En comparació amb l’any anterior, aquesta xifra de desplaçats forçosos que fugen de la guerra i la misèria ha augmentat un 4%. Actualment, l’1% de la humanitat està desplaçada.

Espanya va concedir asil a 5.000 persones durant el 2020. No obstant això, es manté a la cua dels països de la Unió Europea pel que fa a reconeixement de peticions d’asil. Només va respondre favorablement al 5% de totes les peticions que va rebre.

La plataforma Les Balears Acollim demana a les institucions europees i també al Govern d’Espanya que no negociïn en la qüestió dels rescats a la mar. “El rescat marítim és una obligació acceptada per la comunitat internacional. És el que se’n diu dret a la seguretat marítima, i no pot ser objecte de discusió”, explica Carlos Martin, portaveu de Les Balears Acollin, i coordinador de Refugees Welcome, entitat que va participar en el procés d’acollida de Brigitte i Osman.