Quina diferència hi ha entre estat d’alarma i d’excepció?

El TC se centra en aquest punt denunciat per diversos juristes: que el decret del Govern suposava una limitació tal de drets que el convertien en un estat d'excepció encobert

Estat d’alarma o estat d’excepció? Totes dues mesures, contemplades en la Constitució, poden decretar-se per un Govern de l’Estat davant circumstàncies extraordinàries que facin impossible mantenir la normalitat. Ara bé, existeixen difuses diferències entre els dos instruments legals que se centren en la llibertat de circulació dels ciutadans.

El Constitucional declara il·legal el confinament del primer estat d’alarma
La decisió del Constitucional: els experts posen l’accent en la diferència de limitar o suspendre el dret de circulació
“Les multes interposades per incomplir el confinament s’hauran d’anul·lar”

El TC no qüestiona les mesures anul·lades, sinó l’instrument que va utilitzar el Govern de Sánchez per a implantar-les, en entendre que l’estat d’alarma no permet una suspensió generalitzada de drets fonamentals i sostenir que hauria d’haver acudit a l’estat d’excepció, subjecte a un major control parlamentari.

LIMITACIÓ O SUSPENSIÓ DE DRETS, ALARMA O EXCEPCIÓ

Una de les principals diferències entre l’estat d’alarma i el d’excepció és que aquest últim pot comportar la suspensió de determinats drets fonamentals, que en el d’alarma poden “limitar-se”.

El TC se centra en aquest punt denunciat per diversos juristes: que el decret del Govern suposava una limitació tal de drets que el convertien en un estat d’excepció encobert.

El Constitucional ja es va pronunciar sobre aquest assumpte en sentència del 28 d’abril de 2016 arran del primer estat d’alarma de la democràcia, decretat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero davant la vaga de controladors aeris.

En aquesta ocasió, va dictaminar que “a diferència dels estats d’excepció i de lloc, la declaració de l’estat d’alarma no permet la suspensió de cap dret fonamental, encara que sí l’adopció de mesures que poden suposar limitacions o restriccions al seu exercici”.

LIMITACIÓ DE LA CIRCULACIÓ I ALTRES DRETS

Les circumstàncies per a aplicar l’estat d’alarma vénen definides clarament en la norma, que inclou com a “alteracions greus” les crisis sanitàries, mentre que l’estat d’excepció no especifica situacions concretes per a la seva aplicació.

Entre les decisions que el Govern estatal pot adoptar a l’empara de l’alarma, la llei recull cinc tipologies.

Així, pot “limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o condicionar-les al compliment d’uns certs requisits”, un precepte sobre el qual l’Executiu va sustentar la seva declaració per a restringir la sortida fora dels seus domicilis als ciutadans sol en determinades circumstàncies.

Permet a més, practicar requises “temporals” de tota mena de béns, intervenir i ocupar “transitòriament” indústries, explotacions o locals de qualsevol naturalesa, amb excepció de domicilis privats, limitar o racionar l’ús de serveis o el consum d’articles de primera necessitat i impartir les ordres necessàries per a assegurar el proveïment dels mercats.

Per contra, l’estat d’excepció permet, entre altres mesures, practicar detencions comunicades al jutge, realitzar registres domiciliaris, intervenir tota classe de comunicacions, prohibir la circulació de persones, sotmetre a autorització prèvia o prohibir les reunions i manifestacions, així com intervenir indústries o comerços.

EL CONTROL PARLAMENTARI

Aquesta és una de les principals diferències respecte a l’estat d’alarma, ja que la doctrina constitucional dicta que com més gran sigui la gravetat de l’estat, major és la participació que li correspon al Congrés dels Diputats.

L’estat d’alarma té una durada màxima de quinze dies, i la seva pròrroga ha de ser autoritzada pel Congrés, com així va succeir fins a sis ocasions després del primer estat d’alarma al març de 2020.

A més, el Govern s’obliga a retre comptes al Congrés de la declaració de l’alarma, a subministrar-li la informació que li sigui requerit i a informar dels decrets que dicti durant la seva vigència.

En l’estat d’excepció, el termini màxim és de 30 dies, s’aprova també per decret de l’Executiu però requereix l’autorització prèvia del Parlament.

A més, la llei estableix que la petició al Congrés per a declarar l’estat d’excepció, ha de contenir expressament els drets la “suspensió dels quals” se sol·licita i que no poden ser uns altres que els que es recorden en l’apartat un de l’article 55 de la Constitució.

Per a l’adopció de tals mesures, l’autoritat governativa haurà de tenir motius fundats en raó de la perillositat que per al manteniment de l’ordre públic suposi la persona afectada per tals mesures.

L’ESTAT DE SETGE

La decisió de declarar-lo la pren el Congrés dels Diputats per majoria absoluta, a proposta exclusiva del l’executiu.

Quan es produeixi o amenaci produir-se una insurrecció o acte de força contra la sobirania o independència d’Espanya, la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional, que no pugui resoldre’s per altres mitjans, el Govern podrà proposar al Congrés dels Diputats la declaració d’estat de setge.

La corresponent declaració determinarà l’àmbit territorial, durada i condicions de l’estat de setge. La declaració podrà autoritzar, a més del que es preveu per als estats d’alarma i excepció, la suspensió temporal de les garanties jurídiques del detingut que es reconeixen en l’apartat tres de l’article disset de la Constitució.