Illes Balears
Només 9 dels 21 cadàvers recuperats de la mar a les Balears pogueren ser identificats
03/03/2023
Recuperació del cos d'un migrant víctima d'un naufragi a Lanzarote (Foto Javier Fuentes)
13Els darrers sis anys han arribat a les Balears 8950 persones migrants. Quants però no ho han fet ni ho faran mai perquè han desaparegut durant la travessia? És impossible de saber.
En aquest temps, a les costes de les Illes s’han localitzat els cossos sense vida de 21 d’aquests ciutadans sense permís d’entrada a Espanya i Europa, dels quals només se n’han identificat 9. On més, en aigües Pitiüses. A l’Institut de Medicina Forense d’Eivissa hi ha, de fet, tres cadàvers pendents de ser identificats.
No és fàcil fer-ho. La mar no només esborra vides i històries sinó també el que en pugui quedar per recuperar-ne la memòria: petjades dactilars i altres característiques físiques alterades pel medi marí.
La directora de l’Institut de Medicina Legal i Forense de les Balears, Consuelo Pérez, recorda que el metge forense recopila in situ “el màxim” de dades identificadores possible com ara “la roba i marques a la pell”, una primera anàlisi que després “es completa” a la sala d’autòpsia.
La institució pública i legal ha modificat el seu protocol per facilitar aquestes identificacions del cadàvers: s’estableix per defecte la presa de mostres genètiques tant de la víctima com dels familiars. Igualment, es pren en consideració el testimoni clau dels amics dels desapareguts que començaren el viatge amb ells. També el de les ONG.
“Un dels problemes és que a les famílies els costa denunciar la desaparició, saben que entrar sense papers és una infracció greu”, explica a IB3 Ràdio la directora de l’Institut de Medicina Forense de les Balears. Assenyala que si les famílies no denuncien les desaparicions aviat, els cossos acaben a les fosses dels cementiris i després la seva recuperació o identificació ha d’esperar. “El reglament de policia sanitària mortuòria estableix el termini mínim de dos anys d’inhumació abans d’una eventual exhumació independentment de l’origen del cadàver”, exposa.
Aquesta situació la denuncia la ONG Caminando Fronteras que estableix el paral·lelisme entre les fosses del franquisme que hi ha la voluntat política i social de destapar i les de migrants enterrats sense identificar, els familiars dels quals “pateixen el mateix dolor per la desaparació”, en paraules de la seva fundadora Helena Maleno.
L’activista denuncia racisme en les morts en frontera i davant el dret – “Humanitari Internacional”- de les persones finades i les seves famílies. Troba que falten mitjans i sensibilitat dels cossos i forces de seguretat a les Illes a l’hora d’atendre les famílies que cerquen els seus desapareguts. I posa com exemple Melilla on des de l’any 2020 la Guàrdia Civil ha incrementat els efectius – “això ha ajudat a trobar més cossos”.
03/03/2023
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
