Dilluns, 15 de desembre de 2025
Illes Balears
Darrere la pista d'una fortuna fabulosa
28/09/2025
Un castell sense hereus al principat de Mònaco, amb joies i obres d’art repartides entre França i les Illes. Comença la investigació patrimonial per reclamar l’herència de l’empresari Esteve Desclaux, que va fer fortuna al segle XIX i que es casà amb una senyora benestant de Maó. Dues presumptes descendents n’inicien el procés legal.
Dues dones, una resident a Mallorca i l’altra a Suïssa, han iniciat un procés legal per reclamar l’herència de l’empresari francès Esteve Desclaux, cavaller de Figeac, al sud de França, que va amassar una fortuna al segle XIX. Un patrimoni immens, format per castells, cases, palaus, finques rústiques, joies i obres d’art, del qual no han tret cap profit. Les presumptes descendents d’Esteve Desclaux afirmen tenir prou documentació per acreditar la seva relació amb l’empresari.
Esteve Desclaux es casà a Menorca i que es dedicà després a la navegació, encara que altres versions mantenen que es tractà d’un acabalat general francès que s’exilià i es va instal·lar a Menorca.
Es dona el cas que dues famílies mallorquines ja reclamaren la fortuna de Desclaux fa 65 anys, però la complexitat dels registres, la manca de documents clars i les ambigüitats en els llinatges van fer impossible establir la línia successòria.
No sembla cosa fàcil resseguir la pista dels Desclaux. A Maó consta un casament el 1797 entre Esteve “Esclaux” i Joana Rosa Pons. Després de quedar vidu, Desclaux es casà a Maó el 1812 amb Maria Anna Umbert. El matrimoni va tenir, almenys, un fill: Esteve Enric Desclaux Humbert, casat a Mallorca amb Rosa Mayol. D’altra banda, apareix a Maó un casament el 1809 entre Josep Desclaux amb Joana Anna Umbert. Aquest Josep també és francès, de Figec, com Esteve. La feina de l’expert genealogista Antoni Tudurí ens fa concloure que els dos Desclaux, Esteve i Josep, es van casar amb dues Umbert, que no eren parentes directes entre si. Hi pot haver, per tant, dues descendències amb els mateixos llinatges dobles, Desclaux Taltavull. Una pista, com a mínim, per continuar investigant.
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
'Elements, el batec de la vida' és la primera experiència immersiva de pagament que es fa dins un temple mallorquí, fusionant l'arquitectura sagrada i l'art digital
Ha ajudat a mantenir les tradicions del poble, ja que era qui feia les carrosses de la Beata
Ferides sa mare i la padrina, que han estat traslladades a un centre hospitalari
