Illes Balears
El conseller de la Mar i el Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha comparegut al Parlament per explicar els mecanismes de simplificació que afecten la seva conselleria
12/06/2024
La Direcció General de Recursos Hídrics, de la Conselleria del Mar i Cicle de l’Aigua, ha reduït en gairebé un any un 18 % el nombre d’expedients a la cua en espera de resolució, assolint els 3.518 expedients, fet que suposa una reducció de 777 expedients respecte de l’agost del 2023. Així ho ha assenyalat aquest dimecres el conseller del Mar i Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, en el marc de la seva compareixença a la Comissió d’Ordenació Territorial, Habitatge, Mobilitat, Mar i Cicle de l’Aigua del Parlament per explicar els mecanismes de simplificació a les autoritzacions de recursos hídrics.
Pel que fa als temps de resposta, el conseller ha subratllat que en alguns serveis han passat de més de dos anys a menys d’un, i per a certes autoritzacions, els temps de resposta s’han reduït a setmanes, com és el cas d’autoritzacions de pous per a geotèrmia. Igualment, ha defensat que a la Conselleria resulta “vital i fonamental” la simplificació administrativa amb l’objectiu d’evitar la “massificació burocràtica”. En aquest sentit, ha apuntat que decréixer en tràmits administratius no vol dir reduir els controls o la seguretat jurídica, sinó fer que aquests processos siguin més eficients.
Mesures
El decret llei de simplificació administrativa, que va ser convalidat pel ple del Parlament aquest dimarts, inclou mesures que, segons Lafuente, seran clau per facilitar l’agilitació al seu departament. En primer lloc, el decret permetrà agilitzar la tramitació d’uns 600 expedients d’actuacions a zones situades a menys de 100 metres de torrents i permetrà que siguin els mateixos ajuntaments els que autoritzin obres amb una declaració responsable.
La mesura es refereix al que es coneix com a zona de policia i permetrà que siguin els ajuntaments els que autoritzin actuacions i activitats en zones de domini públic maritimoterrestre, és a dir platges urbanes i passejades.
Així mateix, estableix que les zones inundables es delimitaran, revisaran i actualitzaran la seva cartografia a partir d’estudis realitzats per Recursos Hídrics, per altres administracions competents o pels promotors interessats a desenvolupar projectes a zones que no disposin dels estudis, que hauran de ser validats per l’administració hidràulica. Lafuente ha explicat que es van definir unes zones inundables o potencialment inundables sobre la base de plans geomorfològics, entenent que proporcionaven suficient seguretat fins que es fessin estudis definitius. Per això, el decret recull una simplificació que agilitzi aquesta definició definitiva de les zones amb risc d’inundació.
En tercer lloc, s’ha introduït un règim excepcional per a edificacions afectades per risc d’inundació, de manera que es permetrà, quan sigui necessari, elevar la cota de l’edificació per compensar la pèrdua d’edificabilitat amb una major altura de l’edifici.
Prevenció
A més, el Decret de simplificació elimina els articles 4 i 5 de la Llei 19/2020 que limitaven la construcció a Àrees de Prevenció de Riscos si no estaven vinculades a una explotació agropecuària. “Una mesura que resultava ineficient i injusta, ja que aquestes àrees no coincidien amb les zones inundables reals i, per tant, afectaven molts terrenys que no haurien d’estar afectats”, ha indicat.
Finalment, per donar seguretat jurídica al funcionament d’emissaris d’aigua depurada al mar d’aquelles infraestructures anteriors a la Llei de Costes, s’han regularitzat els efectes de l’Autorització d’abocament i s’ha prorrogat la vigència de les declaracions d’impacte vigents. En el cas de noves tramitacions impacte per caducitat, es conservaran informes que puguin no necessitar una nova tramitació.
La diputada del PSIB Carol Marquès ha considerat que les mesures en matèria de Mar i Cicle de l’Aigua incloses en el decret “no són urgències”. “Les polítiques hidràuliques són importants i complexes per intentar arribar a consensos”, ha dit, criticant que el decret no s’ha debatut. “De simplificar no simplifica res”, ha afegit.
Desacord
Per part seva, el diputat de MÉS per Mallorca Ferran Rosa ha mostrat el seu “clar desacord” amb el plantejament del Govern en relació amb el decret. Pel que fa a Recursos Hídrics, ha dit que no és rellevant el nombre d’expedients pendents, sinó el temps d’espera. L’ecosobiranista ha assenyalat que el conseller va explicar fa uns quants mesos que un dels problemes en la tramitació d’expedients era la manca de recursos humans. “Les solucions que ha trobat no han estat de personal, ha estat carregar-se les tasques de policia en matèria d’aigües o delegar-les”, ha apuntat.
En aquesta línia, el diputat de Més per Menorca, Josep Castells, ha criticat el decret i, en concret, que els ajuntaments hagin de substituir la Direcció General de Recursos Hídrics a les autoritzacions de zones de policia hidràulica, en considerar que no tenen les capacitats tècniques per tramitar aquestes autoritzacions i tenen molts altres temes.
12/06/2024
Com ha canviat la vida de la guanyadora de la Grossa de Nadal de Ciutadella, un any després?
Ho fa per versionar 'Have you ever seen the rain' del grup Credence Clearwater Revival
A les Illes Balears s'ha venut part d'un tercer, un quart i dos cinquens premis
A partir d'ara els dijous també hi haurà els pallassos; fins ara només hi anaven els dimarts i alguns divendres, quan els infants ingressaven a l'àrea quirúrgica
