Segons dades recents de l'Institut Nacional d'Estadística, el percentatge augmenta a gairebé tots els pobles de les Illes
Un 20% de la població de les Balears és estrangera. A 26 municipis de les Illes, de cada 10 residents, 2 han nascut a fora. A Mallorca, en concret, on hi ha més estrangers és a Deià, amb un 34%; a Calvià, un 33%; a Santanyí, un 28%, i a Andratx, un 27%. A més, si tenim en compte que la mitjana estatal és del 12%, gairebé tots els municipis estan per damunt la mitjana. Només una desena de municipis estarien per davall. Els que menys: Ferreries i Marratxí, amb un 6% de població estrangera.
Però, al marge de les xifres, com és la integració real? A Mallorca, la integració de nouvinguts segueix patrons molt diferents, segons les nacionalitats dels estrangers i les característiques dels municipis d’acollida. Santanyí, per exemple, té, des de fa anys, una població estrangera permanent i integrada. Regenten negocis, i han creat una xarxa de serveis adaptats a les seves necessitats. Búger, un dels pobles amb menys població de Mallorca, té un 16% d’estrangers censats, i molts més que hi viuen de manera estacional. Majoritàriament, no interactuen amb la vida social del poble, viuen a xalets i cases dels afores i no demanden serveis.
A l’altre extrem, hi ha els municipis que han d’assumir estrangers amb necessitats socials i econòmiques; és el cas de Manacor. Amb més d’un 20% de població marroquina i sud-americana, ha de destinar molts recursos socials per evitar que visquin per davall del llindar de la pobresa. Se’ls ofereix informació per accedir a serveis, i cursos d’idiomes per facilitar-los la integració, i l’Ajuntament fa feina per regular i controlar el cens i l’accés a l’habitatge. La població estrangera ha augmentat a tots els municipis de les Illes i res no fa pensar que la tendència canviï a curt termini.
Nascut a València, però criat al barri palmesà de Son Gotleu, revolucionà la indústria musical als anys noranta, gràcies al productor Joan Bibiloni, amb el seu ‘Achikitaun’
Farà rehabilitació per continuar el procés de recuperació
Als seus inicis dalt el cavall, ja li va tocar per sorteig ser caixer fadrí del bienni 1991-1992
Oferir el pregó de les festes de Maó és una oportunitat per donar a conèixer aquesta realitat i per visibilitzar