La Policia de Ciutadella atribueix a una “imprudència” l’accident greu als jocs des Pla
El ferit, un ciutadellenc de 54 anys, continua ingressat a l'UCI de Son Espases i el seu pronòstic és reservat

Un llibre amb dos poemes llargs que vinculen la repressió franquista i la memòria familiar de l'autor
El nou poemari de Sebastià Alzamora, Sala Augusta, parteix d’un lloc molt concret: el solar on avui s’aixeca el conegut cinema palmesà. Allà mateix, durant la guerra civil, hi havia la presó franquista de Can Mir, on els presos republicans eren reclosos en condicions infrahumanes fins que, sovint, eren executats. “Els feien creure que els posarien en llibertat, però finalment els executaven”, recorda l’autor.
Aquest fet històric és el punt de partida del primer poema del llibre, que recupera la memòria de les víctimes de l’aixecament feixista del 36 a Mallorca. La segona part del volum, titulat Llengua materna, neix d’un record d’infància vinculat a la mare de l’escriptor, que feia feina com a rivetera. “Era una cosidora de sabates. És un poema extens sobre memòria íntima, però a la vegada compartible i compartida”, explica.
Ambdós poemes es connecten per un moviment intern, gairebé visual. “Com fa el zoom d’una càmera: pot enfocar un punt més concret, però després s’obr i ens mostra una imatge més general. Aquest és el moviment que intenta fer el poema constantment”, diu Alzamora.
Amb Sala Augusta, el poeta no només vol mirar enrere, sinó alertar sobre el present: “Tornam a tenir aquestes idees feixistes al carrer, a les institucions i a totes bandes'” adverteix.
El ferit, un ciutadellenc de 54 anys, continua ingressat a l'UCI de Son Espases i el seu pronòstic és reservat