Dos rescatistes pitiüsos es queden sense viatjar a Veneçuela per salvar-hi vides
Denuncien que el govern de l'Estat no va noliejar prou avions i passades 72 hores deixaven d'estar operatius
Un llibre amb dos poemes llargs que vinculen la repressió franquista i la memòria familiar de l'autor
El nou poemari de Sebastià Alzamora, Sala Augusta, parteix d’un lloc molt concret: el solar on avui s’aixeca el conegut cinema palmesà. Allà mateix, durant la guerra civil, hi havia la presó franquista de Can Mir, on els presos republicans eren reclosos en condicions infrahumanes fins que, sovint, eren executats. “Els feien creure que els posarien en llibertat, però finalment els executaven”, recorda l’autor.
Aquest fet històric és el punt de partida del primer poema del llibre, que recupera la memòria de les víctimes de l’aixecament feixista del 36 a Mallorca. La segona part del volum, titulat Llengua materna, neix d’un record d’infància vinculat a la mare de l’escriptor, que feia feina com a rivetera. “Era una cosidora de sabates. És un poema extens sobre memòria íntima, però a la vegada compartible i compartida”, explica.
Ambdós poemes es connecten per un moviment intern, gairebé visual. “Com fa el zoom d’una càmera: pot enfocar un punt més concret, però després s’obr i ens mostra una imatge més general. Aquest és el moviment que intenta fer el poema constantment”, diu Alzamora.
Amb Sala Augusta, el poeta no només vol mirar enrere, sinó alertar sobre el present: “Tornam a tenir aquestes idees feixistes al carrer, a les institucions i a totes bandes'” adverteix.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
Denuncien que el govern de l'Estat no va noliejar prou avions i passades 72 hores deixaven d'estar operatius
Amb aquest darrer foc, són 39 els incendis forestals enguany
L'empresa pública SILME va treure a concurs la implantació d'un nou programa i alguns tràmits en línia no funcionen