En el seu discurs, el nou papa va demanar "una pau desarmant, humil i perseverant que ve de Déu" i va instar els cardenals a "caminar com una Església unida, cercant sempre la pau i la justícia"
EFE.
188L’estatunidenc, però també amb nacionalitat peruana, Robert Francis Prevost s’ha convertit en el pontífex 267 de la història, després de ser triat pels 133 cardenals reunits en el segon dia de conclave, que s’han decantat per un perfil molt pròxim al seu predecessor, el papa Francesc. Prevost, de 69 anys, que ha triat el nom de Lleó XIV i que és el primer papa estatunidenc de la història, va ser rebut amb goig i llàgrimes per les més de 150.000 persones que es van reunir en poc més d’una hora en la plaça de Sant Pere per a veure-lo, des de la fumata blanca fins a la seva aparició davant el món.
Emocionat, amb llàgrimes en els ulls, Lleó XIV va pronunciar un llarg discurs des del balcó de la basílica vaticana, en el qual va fer una crida a la pau i a una Església oberta a tothom, sobretot als qui pateixen. “Gràcies papa Francesc”, va dir Prevost, qui va ser molt pròxim al papa argentí i que és considerat un reformador i progressista com ell: “Déu que ens estima a tots i incondicionalment. Encara mantenim a les nostres oïdes, aquesta veu feble, però sempre valenta del papa Francesc beneint a Roma”, va dir.
Afable, moderat i reservat, Prevost va ser una de les grans apostes de Francesc, que el va designar responsable dels bisbes de tot el món i de la seva comissió per a Llatinoamèrica. Aquest missioner de l’antic orde de Sant Agustí ha estat en els últims anys un estret col·laborador del difunt papa Francisco i va entrar al seu estil, discretament, en la llista de papables per a aquest conclave, com un ‘outsider’ enmig d’altres grans noms.
En el seu discurs, que va ser escrit, a diferència dels seus predecessors, i en el qual també va parlar en espanyol, va començar demanant “una pau desarmant, humil i perseverant que ve de Déu”. Aleshores, Lleó XIV va demanar “construir ponts amb el diàleg, amb l’encontre, portant-nos a tothom a ser un sol poble sempre en pau” i va instar els cardenals, que el van elegir en la quarta votació, a “caminar al costat de vostès com una Església unida, cercant sempre la pau i la justícia, cercant sempre treballar com a homes i dones fidels a Jesucrist, sense por d’anunciar l’Evangeli, a ser missioners”. “Hem de cercar junts ser una església missionera, una església que construeix ponts i el diàleg sempre oberts a rebre a tots, a tots aquells que necessiten la nostra caritat la nostra presència”, va afegir.
I va dedicar unes paraules en espanyol en la seva primera aparició al món com a pontífex per a recordar a la seva “benvolguda” Diòcesi de Chiclayo, al Perú. “I si em permeten també una paraula, una salutació… a tots aquells, en mode particular, a la meva benvolguda Diòcesi de Chiclayo al Perú”.
Nascut a Chicago
Robert Francis Prevost Martínez va néixer als Estats Units el 1955. Va ser elegit el mes de gener passat pel mateix Francesc com a nou prefecte de la Congregació de Bisbes i era l’encarregat de seleccionar els nous prelads. Nascut a Chicago, té orígens francoitalians i també espanyols, ja que la seva mare tenia ascendència d’Espanya.
Es va llicenciar en Ciències Matemàtiques i també es va especialitzar en Filosofia. Va estudiar Teologia a Xicago, on va obtenir una menció en missió intercultural. Es va ordenar capellà als 26 anys. Durant molts d’anys va ser missioner al Perú amb els agustinians.
Prevost coneixia Bergoglio de Buenos Aires i tots dos compartien la seva visió sobre els pobres i els migrants. Pel que fa als idiomes, parla anglès, espanyol, italià, francès, portuguès i entén una mica de llatí i alemany.
L'especialista havia quedat accidentat a 30 m de fondària