El funeral a Montserrat pel monjo i intel·lectual Josep Massot, mort diumenge

Un homenatge de la comunitat a "un treballador infatigable per l'expressió més sublim de l'ànima d'un poble: la seva llengua i la seva literatura"

L’Abadia de Montserrat celebra aquest dimarts el funeral pel monjo i intel·lectual Josep Massot, mort la matinada de diumenge. La cerimònia es farà a les 10.45 hores.

El pare Josep Massot i Muntaner tenia vuitanta anys, en feia cinquanta-set que era monjo i cinquanta que era sacerdot. Nascut a Palma el 3 de novembre de 1941, havia rebut reconeixements com el Premi d’honor de les Lletres Catalanes (2012), un dels més prestigiosos de l’àmbit cultural català i que li va ser atorgat -segons va exposar el jurat- en reconeixement a la seva “dedicació a la llengua i la literatura catalanes”; i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1996). El 1998 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB)  i el 2016, de la Universitat de València. El 2018 va rebre la Medalla d’Or de la Xarxa Vives d’Universitats i el 2019, la Medalla d’Or de les Illes Balears.

Entre els càrrecs que va ostentar, destaquen els de secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) i president de la Secció de Llengua i Literatura de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura.

Josep Massot i Muntaner era el director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat des del 1971, i també va fundar la revista Randa, especialitzada en la cultura, història i llengua de les Illes Balears. Massot també va ser professor de Literatura a la Universitat de Barcelona entre 1970 i 1973.

Va publicar més de mil dos-cents treballs i un bon nombre de llibres sobre temes de llengua, literatura i història dels Països Catalans, entre els quals Els mallorquins i la llengua autòctona (1972 i 1985), Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985), Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973), L’Església catalana al segle XX (1975), Els creadors del Montserrat modern (1979), els Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1993-2012) —de l’arxiu de la qual era conservador—, Georges Bernanos i la Guerra civil (1989; traduït al francès el 2001 i en alemany el 2002) i tot un seguit d’altres obres sobre els diversos aspectes de la Guerra Civil, de l’exili i de la resistència interior, especialment a les Illes Balears. Va rebre el Premi Francesc de B. Moll, de l’Obra Cultural Balear, pel conjunt de la seva obra; el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Sanchis Guarner pel llibre Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània (1993), i el Premi Nacional de Cultura Popular 1998, de la Generalitat de Catalunya, per la recuperació i l’edició de l’Obra del Cançoner.