El funeral a Montserrat pel monjo i intel·lectual Josep Massot, mort diumenge

Un homenatge de la comunitat a "un treballador infatigable per l'expressió més sublim de l'ànima d'un poble: la seva llengua i la seva literatura"

33

L’Abadia de Montserrat celebra aquest dimarts el funeral pel monjo i intel·lectual Josep Massot, mort la matinada de diumenge. La cerimònia es farà a les 10.45 hores.

El pare Josep Massot i Muntaner tenia vuitanta anys, en feia cinquanta-set que era monjo i cinquanta que era sacerdot. Nascut a Palma el 3 de novembre de 1941, havia rebut reconeixements com el Premi d’honor de les Lletres Catalanes (2012), un dels més prestigiosos de l’àmbit cultural català i que li va ser atorgat -segons va exposar el jurat- en reconeixement a la seva “dedicació a la llengua i la literatura catalanes”; i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1996). El 1998 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB)  i el 2016, de la Universitat de València. El 2018 va rebre la Medalla d’Or de la Xarxa Vives d’Universitats i el 2019, la Medalla d’Or de les Illes Balears.

Entre els càrrecs que va ostentar, destaquen els de secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) i president de la Secció de Llengua i Literatura de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura.

Josep Massot i Muntaner era el director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat des del 1971, i també va fundar la revista Randa, especialitzada en la cultura, història i llengua de les Illes Balears. Massot també va ser professor de Literatura a la Universitat de Barcelona entre 1970 i 1973.

Va publicar més de mil dos-cents treballs i un bon nombre de llibres sobre temes de llengua, literatura i història dels Països Catalans, entre els quals Els mallorquins i la llengua autòctona (1972 i 1985), Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985), Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973), L’Església catalana al segle XX (1975), Els creadors del Montserrat modern (1979), els Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1993-2012) —de l’arxiu de la qual era conservador—, Georges Bernanos i la Guerra civil (1989; traduït al francès el 2001 i en alemany el 2002) i tot un seguit d’altres obres sobre els diversos aspectes de la Guerra Civil, de l’exili i de la resistència interior, especialment a les Illes Balears. Va rebre el Premi Francesc de B. Moll, de l’Obra Cultural Balear, pel conjunt de la seva obra; el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Sanchis Guarner pel llibre Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània (1993), i el Premi Nacional de Cultura Popular 1998, de la Generalitat de Catalunya, per la recuperació i l’edició de l’Obra del Cançoner.

cultura

3.500 persones es retroben amb els ‘Ja t’ho diré’

És la segona cita en honor a un dels fundadors, Sente Fontestad

societat

Voluntaris fan el pell amb pell amb els nadons prematurs quan els pares no hi són

És un programa de l'Hospital de Son Espases que es va crear fa tres mesos

societat

Performance al parc de la Mar contra la violència masclista

1.284 adolescents de 25 centres han escenificat els feminicidis produïts a Espanya des del 2003

societat

Detingut un home implicat en el robatori i accident del camió tombat al segon cinturó de Palma

Segons han confirmat a IB3 Notícies, hi ha una segona persona vinculada en el robatori que encara cerca la Policia i la Guàrdia Civil