Un iot de 64 metres d’eslora encalla a una seca des Pujols, a Formentera
La propietat creu que no té danys estructurals i la vol extreure amb maniobres d'arrossegament

L'arqueòloga Bàrbara Mascaró Massanet ha investigat aquest sistema vigent fins a principis del segle XX, pel qual els pagesos més pobres cultivaven les terres manco fèrtils a les possessions dels senyors
Una jove arqueòloga d’Artà ha posat en marxa un projecte per donar a conèixer una història poc coneguda avui en dia: les rotes i els roters. Un sistema pel qual els senyors deixaven conrear les parts més estèrils de les terres als pagesos pobres, i se’n repartien els beneficis. Hem estat amb un dels darrers supervivents d’aquella època.
En Tomeu Galmés conta al seu net que es va criar en aquestes terres. Té 95 anys i va arribar aquí amb 3 mesos i se’n va anar quan tenia 9 anys. Vivia a Can Serverí, ja derruït. Na Paies avui és el parc de Llevant, però fa 9 dècades, no. Na Bàrbara Mascaró té de 22 anys. Ha acabat Arqueologia i volia explicar d’on venen històries com les d’en Tomeu.
La història dels roters artanencs es donarà a conèixer dia 1 de desembre amb una conferència, i l’endemà amb una visita guiada per als interessats en aquest bocí de la història.
La propietat creu que no té danys estructurals i la vol extreure amb maniobres d'arrossegament
Segons assenyalen, la infraestructura condiciona el creixement d'un sector amb demanda, diuen, d'aquestes embarcacions recreatives de grans dimensions
Els protocols festius inclouen un règim sancionador que defineix les infraccions