SET ADEUS DE GRUPS… I ELS SEUS SET RETORNS

Fou la notícia del mes en el món musical illenc i, com a tal, també fou objecte de debat intens el fet de veure com una de les bandes més rellevants del pop a les Balears decidia tornar als escenaris primer a Barcelona -al Primavera Sound del 2022- que no fer-ho a la seva illa d’origen. Tot i que finalment no arribà la sang al riu i la majoria de seguidors del grup compost per Pau Debon, Joan Miquel Oliver, Joan Roca, Pere Debon i Jaume Manresa varen celebrar el retorn dels Antònia Font de manera efusiva (malgrat trobar també alguns cartells oficials de l’esdeveniment ‘reconvertits’ de l’”alegria” a la “peresa”; ja se sap: mai no plou a gust de tothom). 

El fet és que, al llarg dels anys, a més dels creadors de clàssics del pop com “En s’estiu”, “Alegria”, “Tots els motors” o “Islas Baleares” entre molts altres, hem pogut viure a les Illes altres adeus i tornades ben intenses protagonitzades per bandes de pop de molt pes en l’escena musical. Així que avui vos suggerim un recorregut que ens dugui des d’Antònia Font fins a Sunflowers a través de set noms propis de la música que han aturat i engegat després les seves trajectòries sonores. 

ANTÒNIA FONT 

Un cartell penjat al carrer de Mallorca de la Ciutat Comtal amb la paraula “Alegria” ben visible i amb els elements gràfics dels Primavera Sound (un dels festivals de música més importants del món) encenia moltes alarmes del sector musical el qual, amb l’aparició del web esevident.com, acabava d’intuir com la notícia de la tornada dels Antònia Font anava molt més enllà d’aquella reaparició puntual el juny del 2018, que només per un dia i en pro del concert per la llibertat d’expressió fet al Palma Arena, recuperava alguns temes en directe d’aquesta banda. 

Un vídeo de Pau Debon publicat en xarxes socials el dia 19 de maig ho confirmava del tot: Antònia Font torna. I ho fa, de moment, amb un concert a l’edició 2022 del Primavera Sound (la qual, se suposa, ja no tendrà restriccions Covid) que promet ser dels més recordats d’aquesta formació, gairebé tant com els 3 directes d’acomiadament al teatre principal de Palma que, plens de gom a gom, s’encarregaven de posar el punt final, que semblava definitiu, a la vida sonora aquella banda que tant ha marcat el pop fet en llengua catalana. 

També fou ben emotiu, en aquell cas al concert d’IB3 Ràdio a les revetlles de Sant Sebastià 2009, el darrer (a priori) directe de la banda on, durant un temps, hi va tocar també Joan Miquel Oliver: Fora des Sembrat

FORA DES SEMBRAT 

Era el 2009 i la ràdio pública de les Illes Balears organitzava els directes de la plaça de Cort inclosos en les revetlles de Sant Sebastià d’aquell any, plujós (com gairebé sempre). 

 Un concert en el qual Anegats i Lax ‘n’ Busto eren part del cartell del que en destacava també un element no musical: l’adeu dels Fora des Sembrat que liderats per Pep Suasi s’acomiadaven del públic omplint la plaça de Cort fent un concert tot agafant testimoni sonor del disc “nit de mudances” del 2006 enregistrat precisament en directe. 

Un adeu que en aquest cas duraria fins al 2014, data a partir de la qual Suasi, junt amb Guillem Cerdà, Toni Pastor, Tomeu Janer i Toni Cerdà es tornarien a trobar en algunes ocasions més fins al punt d’haver deixat dins un calaix un darrer disc que no ha vist la llum i ja sembla que no ho farà després de la creació de Suasi i Els Electrodomèstics, el nou i exitós projecte del creador de grans “hits” com “El nom dels estels”, “Dia gris i trist “ o “L’espectacle” . 

JA T’HO DIRE 

I igual que Fora des Sembrat, Ja t’ho diré també foren un dels referents indiscutibles del pop en català que neixia al bressol de la dècada on el “rock català” era tendència arreu. 

La banda comandada per Cris Juanico es convertiria en poc temps en una de les més importants de l’escena que repartia èxits a dojo a través de bandes com Sopa de Cabra, Els Pets, Sangtrait o Lax ‘n’ Busto.  

Eren els anys de cançons com “Si vens”, “Ei Joan”, “L’univers”, “Així i tot” o “Suspès en l’aire”, i sembla que la força d’aquesta banda nascuda el 1986 era inacabable. 

Però amb el canvi de segle, i després de 6 discos de gran repercussió, el grup va intentar obrir fronteres cap altres indrets sonors decidint editar el disc “Soñando silencio” amb el qual el grup no va aconseguir el seu propòsit. 

Aquell LP de 2001 fou l’inici del final que arribaria el 2003 amb un mític concert a Ciutadella, la seva terra natal. 

Però temps després, i amb la totalitat dels membres de la banda immersos en projectes propis, arribava la reunió que, contràriament a altres bandes, es deia des d’un primer moment que seria puntual i només per a 5 concerts repartits per Catalunya i Balears 

Aquí ens ho contaven ells mateixos:  

ANEGATS 

Els hereus d’aquella escena que més varen saber acomodar-se als nous temps “post rock català” foren els de Son Servera. 

Anegats va aconseguir mostrar-se com una banda de pop sòlida, de grans directes i de la que cada disc contenia algun èxit que contribuïa a fer créixer sense aturar la seva proposta. “Cada nit”, “Es missatge és clar”, “Corr”, “Tramuntana” o “Encara no”, són alguns exemples de cançons que han deixat emprenta en la música pop mallorquina. 

De mica en mica, els de Pep Álvarez i companyia aconseguirien omplir allà on anassin fins al punt d’arribar a dir adeu amb una sèrie de concerts en format simfònic que quedarien enregistrats en el disc “el fil d’Arianda”. 

Això seria el 2014, quan després de més d’una dècada sobre els escenaris, la banda volgués aturar per descansar. 

Però els directes enganxen i tenir una legió de seguidors fidels també, i quatre anys després, el 2018, Anegats recuperarien la seva proposta de pop que continua vigent fins a la data amb l’aparició del disc  “Retorn” (blau/discmedi, 2021). 

L.A 

Lluis Albert Segura, decidia a finals del 2018 posar punt final a L.A. com a banda, deixant darrere seu més de 10 anys de trajectòria sempre ascendent amb la qual poder convertir aquest projecte fet junt Angel Cubero, Dimas Frias i Pep Mulet en tot un referent del pop tant a escala local com internacional. 

Una gira d’acomiadament que finalitzaria el 22 de desembre a la sala Es Gremi de Palma, semblava que seria la darrera oportunitat d’escoltar un dels grups amb millor directe dels que omplien el món del pop a les illes gràcies, entre altres coses, a haver trepitjat escenaris de mig planeta (EUA, Mèxic, Alemanya, Hongria, Budapest, el Regne Unit, i com no tot el territori estatal). 

Però ningú no comptava amb la Covid-19 i després de debutar en solitari amb un treball molt ben cuidat i canviat a l’idioma castellà anomenat “amenaza tormenta”, arribava el confinament i la decisió de refugiar-se a les muntanyes d’Orient (Mallorca) per recuperar el vessant més folk d’un projecte, L.A., que ha tornat amb força, omplint com sempre les sales on va i deixant entreveure que potser hi hagi energia per 10 anys més. 

SEXY SADIE 

Foren de les bandes que més clarament representaren el gènere “indie” quan aquesta etiqueta aparagué en el món de la música illenca. 

Amb els anys, “indie” anà perdent la significació, però Sexy Sadie va aconseguir mantenir-se entre les preferències del pop que veia en aquella manera de fer cançons mesclades amb grunge, amb rock i amb actitud contracultural, una nova forma d’expressió musical interessant. 

Jaime Garcia Soriano és el cap visible d’una banda per la qual hi ha passat alguns dels músics de més pes del pop anglosaxó nascut a Mallorca. Des de Toni Toledo fins Carlos Pilán, passant per Michael Mesquida, Jaume Gost, Sergio Molina, Miki Serra, Jose Luis Sampol, Pablo Garci Soriano o Miquel ‘Pinti’ Martinez. Tots ells aconseguiren editar grans discos que arribaren a ser tendència a tot el territori estatal, dels quals destacar “Onion Soup”, “Butterflies” o el gran “It’s beautiful, it’s love”. 

Des del 1992 fins al 2006 seria l’època en què aquesta banda estaria a la carretera la qual s’acomiadaria amb un interessant àlbum anomenat “translate” on es resumien tots els anys d’experiència dins i fora dels estudis d’enregistrament. 

Aquell mateix 2006 la banda anunciava el seu adeu dels escenaris però cinc anys després, arran d’un recopilatori del seu segell de sempre: Subterfuge Records (l’editorial ‘indie’ per excel·lència), trobaven l’empenta necessària per a una gira de reunió d’enorme èxit. 

De llavors ençà, els Sexy Sadie no han aturat de veure’s de tant en tant: el 2014 per celebrar el 25è aniversari de la seva discogràfica, el 2017 al Mallorca Life Festival i també en la gira per acompanyar a Santiago Auseron en una sèrie de concerts especials i el 2019 al Cranc Festival. 

SUNFLOWERS 

Junt amb Sexy Sadie, l’indie illenc té un altre nom essencial i d’igual transcendència musical que la seva: Sunflowers. 

Aquesta banda liderada per Adela Peraita i completada per Mané Capilla, Rafa Rigo, Angelo Borrás i Chicho Andreu començava el 1996 la seva trajectòria musical que començava a tenir molta projecció, dos anys després gràcies a la publicació de l’LP “inside out”, disc on hi ha les mítiques “Bubbles”, “Some people” i sobretot “Happy birthday”, la composició encarregada de fer descloure aquell interessant projecte de pop arribant a vendre més de 30.000 còpies del disc. 

Amb un altre LP del 2000 anomenat “Homework” en què reafirmaven la seva proposta pop de melodies per degustar a poc a poc, semblava que tot anava de cara per acabar de conquerir un espai important en la música, però durant novembre d’aquell mateix any la banda cancel·là tots els concerts i decidí fer una aturada per veure cap on enfocar el seu futur. 

Passarien 13 anys fins que Sunflowers decidís trepitjar de nou un escenari com a tal, pel camí els seus membres els trobaríem en altres projectes com el d’Sterlin, José Domingo o Pere Pla. Seria en un únic i emotiu concert fet a la sala gran del Teatre de Lloseta. 

Potser per aquesta emotivitat de tocar en directe, connectar amb el públic i contar històries fetes cançons sigui la que fa tan difícil acomiadar-se del tot dels escenaris. I és que han estat molts més els grups que han anat i vengut com per exemple La Puta Opepé, Son and the holy ghosts, Los Valendas o Massutí i els Zeromonstres i igual que amb Antònia Font, sempre ho han fet sobretot per gaudir de la sensació de fer música.