Polèmica a la World Travel Market pels preus turístics d’Eivissa

meteorologia

Setembre, el mes de les tempestes a les Balears

Aquest mes es caracteritza per una certa irregularitat, ja que ben bé podem seguir amb un ambient estival o que se succeeixin diversos episodis de precipitacions intenses

El mirador des coloms./ LLUÍS SALVÀ


Comença el mes de setembre i arriben les tempestes a les Balears. Des de la segona quinzena d’agost i fins a finals de novembre determinam el període més fructífer quant a la producció de tempestes a la costa mediterrània occidental. Amb l’arribada del mes de setembre donam per finalitzat l’estiu meteorològic (juny, juliol i agost) i encetam la tardor, i això es nota per la dinàmica atmosfèrica de l’hemisferi nord. Aquest mes es caracteritza per una certa irregularitat, ja que ben bé podem seguir amb un ambient estival o que se succeeixin diversos episodis de precipitacions intenses. Climatològicament és un dels períodes més importants per determinar el balanç pluviomètric anual i l’estat de les reserves hídriques, que, en el nostre cas, a dia d’avui, són bastant deficitàries.

Les precipitacions de setembre solen ser irregulars, tant en la distribució com en la intensitat, i poden deixar grans barrumbades i inundacions com les viscudes aquesta setmana en algunes zones de Tarragona, Toledo o Castelló o fora cap gota a zones limítrofes.

Durant el trimestre estival, moment de màxima insolació a la nostra latitud i temperatures més elevades, carregam d’energia la Mediterrània per tal que quan arribi qualsevol irrupció d’aire fred es pugui disparar l’activitat tempestuosa. I això és el que ocorre habitualment el mes en què hem entrat. Les ondulacions del corrent en jet (corrent d’aire a les capes altes de l’atmosfera que envolta la terra i que separa masses d’aire polar i tropical) es magnifiquen en aquest període donant pas a la formació de tàlvegs o solcs d’aire fred o, fins i tot, de les més que anomenades DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts).

La interacció d’aquest aire fred amb un mar molt càlid, humitat elevada i mecanismes que fan que el vent ascendeixi com les brises o el relleu, acaba provocant la formació de niguls d’entitat i tempestes severes. De fet, el rànquing a Espanya de dies amb un major nombre de descàrregues elèctriques es concentra principalment durant el mes de setembre (Figura 2. Dies amb un major nombre de descàrregues Península i Balears (2007-2016)).

Fora del període 2007-2016, el 9 d’agost de 2018 es van arribar a registrar 268.396 descàrregues en la zona de la Península i Balears, la qual cosa suposa més del doble de descàrregues que les registrades el dia 14 de setembre de 2009, que és el màxim del període 2007-2016. No obstant això, la predicció acurada d’aquests ruixats no sempre és bona de determinar.

Aquesta setmana a diversos indrets de la península s’han produït precipitacions torrencials i inundacions que derivaven de l’arribada d’una DANA. Un fenomen que es va preveure amb temps suficient i precisió, tot i el que es pugui pensar una vegada vista la catàstrofe que va provocar. L’aïllament i posició final de l’embossament d’aire fred és un fenomen que a dia d’avui els models meteorològics són capaços de reproduir amb un alt grau de fiabilitat a curt termini, no obstant això, les conseqüències en forma de precipitacions i, per tant, d’inundacions encara no són bones de resoldre i difícilment ho seran mai. La localització exacta d’una tempesta és complexa i difícil de determinar per mor de les petites dimensions de la mateixa i la velocitat a la qual es generen. Per això se solen indicar les zones amb major probabilitat que es formin, però mai un punt exacte.

En el cas que es donin les condicions idònies per a la formació d’un sistema de tempestes severes i estàtiques que descarreguin constantment damunt una zona concreta es poden produir inundacions com les viscudes dimecres i dijous. No obstant això, com bé diu Miquel Tomàs (geògraf per la UIB i Doctor per Unizar): «Les inundacions són processos complexos, multifactorials, on intervenen la meteorologia, però també el territori i l’ocupació que en feim com a societat. No sempre és senzill, però seria interessant separar el que és meteorologia del que és ordenació del territori. Massa vegades els responsables polítics s’excusen en el canvi climàtic per justificar inundacions que són causades per una mala ocupació del territori. Tal vegada el canvi climàtic incrementi la probabilitat de fenòmens extrems, cosa que n’incrementa el risc. Però el grau d’exposició, és a dir, construir dins àrees que sabem que són inundables, és una decisió nostra, com a societat.»

L’ocupació territorial de zones fluvials, lleres o desembocadures de torrents o rius respon moltes vegades a les inundacions més importants, i tot i que el paper del canvi climàtic sembla clar amb l’augment de la temperatura que permet una major capacitat de retenció d’humitat i, per tant, la formació de tempestes més virulentes, també queda palès que no n’és l’únic factor.

Quant a les Balears, per aquest dijous 2 de setembre s’esperava la formació de tempestes a partir de mitjan dematí que finalment no es varen produir, tot i que si n’arribaren de matinada. Per què?

Com bé hem dit, determinar la posició final d’una tempesta és un problema mal de resoldre i més tenint en compte la nostra geografia i el fet de ser unes illes enmig d’un mar càlid. La formació d’una tempesta uns kilòmetres més al sud o al nord pot significar una gran barrumbada o simplement pluja que queda dins la mar i per la qual ningú s’ha vist afectat. A més a més, en aquesta ocasió teníem els ingredients essencials com perquè es formessin tempestes, com ara una temperatura superficial de la mar entorn dels 27 – 28ºC, molta humitat superficial amb vent marítim de llevant i l’aire fred en altura. No obstant això, com bé diu Miquel Salamanca al seu perfil de Twitter, també teníem uns contrincants que finalment acabaren per guanyar la partida.

«Una estructura atmosfèrica complexa amb capes seques i càlides i la presència de pols en suspensió resultaren ser inhibidores de la convecció, fins i tot frustrant-la quan semblava que ja havia començat.

Ha faltat empenta per rompre aquest tap. Si s’aconsegueix, focalitza el creixement en un punt pel qual es canalitza tota l’energia de capes baixes, gairebé de manera explosiva. I d’aquí el perill, però també la incertesa: probabilitat de grans plogudes, tanta com de grans errades. En cas de formar-se la tempestat, queda un dubte més: on? Els models numèrics són fantàstics avui dia, però no aclareixen la incertesa a escala local. Un exemple: AROME. Insisteix a acumular >100mm abans de mitjanit, però no fa ni gota.»

Finalment, aquest divendres amb la disminució de tota aquesta massa de pols africana i la presència encara dels altres ingredients si que s’han generat ruixats i tempestes moderades que acumularen de l’ordre de 30 l/m2 en poc temps a Son Sureda (Manacor).

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Adeu a la pols i les pluges de fang

Temps tranquil i assolellat, amb niguls prims i amb una temperatura diürna entre els 27 i els 31ºC

La previsió del cap de setmana: calitja, calor, cel mig ennigulat i basca

Aquests dies tornarem a patir nits tropicals amb la pujada de les temperatures mínimes

Hidrofòbia del sòl, un factor més de les revingudes de torrents i inundacions per la DANA

La terra, després de l’estiu, està molt eixuta, ha perdut molta humitat i, enlloc d’absorbir la pluja torrencial, esdevé impermeable...

Comença la tardor: els dies s’escurcen i entra l’horari d’hivern

Del 4 de setembre al 14 d’octubre es perden més de 2 minuts i 30 segons diaris de claror a...