X

“La UIB tenia coneixement de casos d’assetjament al Departament de Filosofia fa almanco sis anys”

El professor Alexandre Miquel acusa la institució acadèmica de no actuar

23/12/2018

“La UIB tenia coneixement de casos d’assetjament al Departament de Filosofia fa almanco sis anys”

Un professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) parla davant les càmeres d’IB3 Notícies en relació al presumpte assetjament laboral a una companya. Diu que la universitat ja tenia coneixement de casos d’assetjament al Departament de Filosofia des de fa almanco sis anys, però que no ha fet res per a solucionar-los.

Alexandre Miquel fa classes a la UIB, és membre de la junta de Personal Docent i Investigador (PDI) per a CCOO i testimoni del presumpte assetjament laboral de dos professors contra una companya que el Jutjat d’Instrucció número 1 de Palma ha investigat i per a qui l’acusació i la Fiscalia demanen per a cadascun 2 anys de presó.

“La raó per la qual aquesta professora va haver d’acudir al jutjat és per l’absoluta inacció de la direcció de la Universitat, després que ella i altres professors enviassin sistemàticament documentació molt ben fonamentada sobre els casos d’assetjament i d’amenaça”, assegura Miquel.

“Els investigats han estat elevats a càrrecs de responsabilitat”

El Rectorat va intentar una mediació a través de la responsable de riscos laborals, però els problemes no es van resoldre. Miquel adverteix, a més, que “les dues persones investigades han estat elevades a càrrecs de responsabilitat quan el rectorat ja disposava d’informes, escrits d’impugnació… i no ha fet absolutament res i les han mantingudes en els seus càrrecs”. “El Pla d’Igualtat no s’ha aplicat en cap moment i parlem d’una situació continuada… no de dos anys, com defensa el vicerector Llabrés, sinó almanco de sis anys”, afegeix.

La UIB, per la seva banda, manté que va fer tot el possible, com canvis d’ubicació als despatxos. També va recomanar a la víctima que denunciàs els fets a la policia. Jordi Llabrés, vicerector d’Innovació i Relacions Institucionals de la universitat, va sostenir dijous que la institució no havia pogut actuar per manca d’informació. Amb tot, assegurà que “una vegada rebi la notificació oficial de la resolució judicial, serà possible accedir a les diligències prèvies, on segurament hi ha la informació necessària per a avaluar si s’han de prendre mesures cautelars”, com podrien ser la suspensió dels professors investigats. Una decisió que pot arribar, per tant, a partir del 4 de gener, dia en què la UIB està citada al jutjat per a recollir la interlocutòria.

Pessimisme davant les mesures de protecció a la víctima

Miquel es mostra pessimista respecte l’adopció de mesures de protecció a la víctima: “la persona més castigada, la més feble i sobre la qual el rectorat no ha dit ni una paraula”, critica. L’acusació tampoc és optimista. De fet, va sol·licitar que la UIB s’hagués de personar en el procediment en qualitat de responsable civil subsidiària.

La professora denuncià haver rebut correus electrònics i cridades telefòniques sobre qüestions acadèmiques, però també personals, i va atribuir als acusats la voluntat d’assumir una assignatura que actualment imparteix. La policia no va poder determinar l’origen dels missatges perquè els autors haurien utilitzat sistemes d’anonimat a la xarxa.

El jutjat ha dictat recentment l’obertura del judici oral, després d’una instrucció que recull el testimoni de professors, alumnes i altres treballadors de la universitat.

23/12/2018

Comentaris:

(*) Camps obligatoris