X

Sibèria també crema i les conseqüències són desastroses

Ja s'ha cremat una superfície vuit vegades la de les Illes Balears. 4 milions d'hectàrees

06/08/2021

Sibèria també crema i les conseqüències són desastroses

/The Siberian Times.

L’hemisferi nord viu un estiu d’extrems climàtics. El passat mes de juliol va ser el tercer més càlid a nivell global i el segon a escala europea amb grans onades de calor als Estats Units i el Canadà i nombrosos episodis de pluja torrencial entre els quals destaquen les inundacions d’Alemanya amb 187 morts i més de 20 persones que continuen desaparegudes a dia d’avui. El mes d’agost ha començat de la mateixa manera, amb una onada de calor extrema a la mediterrània oriental que ha deixat registres de fins a 47,1oC a Grècia.

Els incendis forestals que acompanyen aquestes puntes de calor s’han estès arreu, des d’Amèrica del Nord fins a la Mediterrània. Mentre els incendis de Turquia i Grècia són encara notícia, l’àrtic siberià també viu la seva particular batalla contra les flames. Ara mateix la República de Sakha, al nord de Sibèria, registra les anomalies de temperatura més importants de tot l’hemisferi nord, superiors als 10oC respecte les habituals de l’època.

Des de l’inici de la primavera fins ara els incendis han cremat més de 40.000km2. És a dir, més de 4 milions d’hectàrees, unes 8 vegades la superfície de les Balears. Ahir el fum ocupava una extensió superior als 5 milions de km2 i s’estenia cap a la Sibèria interior i començava a escampar-se per l’Oceà Àrtic.

Precisament aquesta ploma immensa de fum serà la protagonista climàtica del cap de setmana. Segons la previsió travessarà la conca àrtica, s’estendrà pel pol i arribarà al nord de Groenlàndia, el Canadà i Alaska. Aquest és un fet que preocupa als climatòlegs per la seva repercussió sobre la dinàmica climàtica de l’Àrtic a curt i a mitjà termini. A mesura que la cendra que acompanya el fum s’assegui sobre el gel àrtic aquest es tornarà més fosc i, per tant, més susceptible a la fusió.

Els boscos perennifolis de coníferes, propis de la regió septentrional eurosiberiana, cremen històricament com a part del seu propi ritme anual, esperonats pels llamps de manera natural. Però l’Àrtic ha canviat la seva dinàmica habitual i el canvi climàtic fa que la regió s’escalfi a un ritme entre dues i tres vegades superior al de la resta del Planeta en un fenomen conegut com amplificació àrtica.

En definitiva, hi ha símptomes de que la temporada d’incendis comença més prest, acaba més tard i el foc crema una extensió superior amb més rapidesa i intensitat.

A part dels efectes sobre el medi i la qualitat de l’aire, el fum dels incendis també té repercussions climàtiques. D’entrada, la crema de biomassa allibera CO2 a l’atmosfera. Segons Mark Parrington, del Copernicus Atmospheric Monitoring Service, els mesos de juny i juliol els incendis de Sibèria han establert un nou rècord propi d’emissions de CO2. Per altra banda, l’escalfor del foc afecta el permagel (la capa de sòl, característica de la regió, que es manté gelada fins i tot a l’estiu) de manera que el fa més vulnerable a la fusió, fet que augmentaria la seva capacitat d’alliberar metà, un gas d’efecte hivernacle 25 vegades més efectiu que el CO2.

L’increment d’aquests gasos pot fer augmentar també la temperatura global i establir una retroacció positiva: els incendis contribueixen a l’augment global de temperatura i, a mesura que el clima s’escalfa, els incendis són també més probables.

A curt termini les mirades dels científics estan posades en el gel superficial, en el marí que envolta el Pol Nord i en les Glaceres de Groenlàndia. El fum dels incendis transporta partícules de cendra, de color fosc, que poden surar a l’atmosfera setmanes i viatjar milers de km fins que cauen per gravetat. S’espera que part de la cendra pugui dipositar-se sobre el gel àrtic i modifiqui el seu comportament. El gel i la neu tenen una elevada capacitat per reflectir la radiació solar al ser de color blanquinós. La cendra, més fosca, actua al contrari i absorbeix gran part de la radiació solar incident. D’aquesta manera és possible que el gel de l’àrtic, que en l’actualitat ja ocupa una extensió sensiblement inferior a la de fa unes dècades, pugui enguany patir un procés de fusió encara superior.

06/08/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris