Un segell de qualitat que destaca la producció d’aquests dos aliments a l’illa d’Eivissa. La patata vermella feia una trentena d’anys que no estava al circuit de mercats locals, i ha sobreviscut al pas dels anys sent conreada als horts pagesos. De la síndria eivissenca n’és característica la seva dolçor i textura cruixent, en part, gràcies a que els productors n’han volgut conservar les llavors en el seu interior.
El cos, quasi momificat i encara per identificar, va ser localitzat a l'interior d'una caseta abandonada ubicada entre Can Picafort i Son Serra de Marina