Un segell de qualitat que destaca la producció d’aquests dos aliments a l’illa d’Eivissa. La patata vermella feia una trentena d’anys que no estava al circuit de mercats locals, i ha sobreviscut al pas dels anys sent conreada als horts pagesos. De la síndria eivissenca n’és característica la seva dolçor i textura cruixent, en part, gràcies a que els productors n’han volgut conservar les llavors en el seu interior.
És la de José Enrich, el caixer casat. Un domicili que, durant els pròxims dos anys, es convertirà en una de les localitzacions més simbòliques de la festa