Illes Balears
Marc Angrill recull el panorama independent del sector en el llibre 'Ràdios Alternatives a Mallorca'
18/11/2017
Marc Angrill presenta el llibre 'Ràdios alternatives a Mallorca' a la llibreria Rata Corner, a Palma.
16Marc Angrill Jordà (Barcelona, 1992) ha recollit tot l’activisme radiofònic de Mallorca des dels anys 80 fins al dia d’avui en el llibre ‘Ràdios alternatives a Mallorca‘ (Lleonard Muntaner, 2017). Aquest divendres, l’ha presentat a la llibreria Rata Corner, a Palma, al mateix temps que es produïa la primera trobada d’emissores municipals a Calvià. Mai s’havia parlat tant de ràdio(s) a les Illes.
Els membres inicials de Ràdio Setanta-set en el primer local, al carrer de la Quartereta de Palma, enceten, des de la portada, un debat que comença sintonitzant amb els termes “tercer sector de la comunicació” i “associació”.
Angrill defineix les ràdios alternatives per la seva “independència respecte als poders públics i interessos empresarials”, amb una “agenda pròpia dels fets noticiables” i una “organització horitzontal, oberta, col·laborativa”.
La regulació, precisa, de l’espai radiofònic no facilita llicències per a emissores no comercials. Ningú, però, pot ficar els “mitjans independents” dins “el mateix sac que les convencionals que es troben al marge de la legalitat”.
La ràdio, la lliure, la que rebutja la publicitat i les subvencions, per no comprometre de cap manera la seva independència total i la seva seu crítica, és activisme. No es vinculen a cap partit polític, però són ràdios militants. L’autor del llibre parla de democratització de la comunicació, de periodisme ciutadà, d’injustícies i de silencis forçats.
A través de les ones del segle XX, Angrill tresca, com a preàmbul a les primeres emissores a mitjan segle, pel contradiscurs del moviment obrer i del feixisme a Europa. “Aviat, la lluita política saltà a l’espectre radiofònic”. Amb tot, però, la freqüència modulada fou una evolució tècnica clau. Per primera vegada, es podia estimar l’audiència potencial.
L’any 1977, a Espanya, en plena Transició, el govern va posar fi al monopoli de Radio Nacional. Però el moviment de ràdios lliures no prengué forma fins al 1983, quan se signà el ‘Manifest de Villaverde‘, “la base ideològica sobre la qual s’han fonamentat tots els estatuts i reglaments interns de les successives ràdios lliures i coordinadores”.
Un any després, uns quants anys en comparació amb la Península, el moviment ‘punk’ i les ràdios van establir sinergies a les Illes. Llavors, explica Angrill, hi havia una forta “demanda social de mitjans de comunicació propers que fessin servir el català per expressar-se”.
La primera ràdio lliure de Mallorca va ser Ciutat Ràdio i començaren a emetre el dia de la Hispanitat del 1984 des del local del Partit Socialista de Mallorca (PSM), al carrer Temple, a Palma. Al darrer hi havia el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), el Grup Excursionista (GEN) i l’Obra Cultural Balear (OCB). Li seguiren Ràdio Mediterrània, Ràdio Vilafranca i Ràdio Activitat, “l’au fènix radiofònica”. Les cabines estaven aïllades amb cartons d’ous, i la humitat desfeia les parets. Els entrebancs per emetre eren molts i els tancaments, massa vegades, imposats.
Impulsats pel context de les protestes contra la incorporació d’Espanya a l’OTAN i l’auge de les ràdios lliures, sorgí Titoieta Ràdio, “l’excepció forana”. Era l’any 1987 quan els ‘totiers‘ van passar una nit al calabós. Amb tot, però, aquesta ràdio comunitària no hauria pogut “dinamitzar el poble i normativitzar l’ús del català” sense la complicitat de l’Ajuntament d’Algaida. Tot i el suport administratiu, “s’ha mantingut independent, sense condicions ni pressions”.
L’any 2000, per fi, vam aprendre que el futur serà digital o no serà. Les ràdios alternatives no ho podien tenir més fàcil. “Un ordinador amb unes prestacions mínimes i bona connexió a Internet va rompre l’hegemonia dels mitjans convencionals”, conta Angrill. Després parla del discurs àcid de Contrafarsa Radio (2004), del 15-M de Ràdio Setanta-set (2009), del “codi obert” de Ràdio Tortuga (2012), i d’Ona Mediterrània (2012), el cas més recent.
El text recull, a més, els testimonis de Gabriel Salas, Celestí Oliver, Ferran Vallès, Jordi Caballero, Ricardo Tugores, Tomeu Martí, Sílvia Portell, Toni Huguet i Marc Miralles. L’investigador Tomeu Canyelles n’ha dirigit la presentació. La sala és plena.
El llibre és valent quan relata la “guerra que les ràdios alternatives no poden guanyar”. Estan enfangades, diu, pels “oligopolis informatius amb tendència a la concentració empresarial”, la legislació i les indústries culturals. Just per això, “la ràdio és una mena de guerrilla de la comunicació”. “El sol fet que existeixin és un indici que la societat civil és activa i vol tenir veu pròpia. Com més convuls sigui el context, més necessitat hi ha de fer activisme radiofònic”, explica Marc Angrill.
18/11/2017
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
