Tancats a Austràlia des que va esclatar el coronavirus: “Fa tres anys que no veig la meva família i no podem anar a cap banda”

N'Emma Rigo és una mallorquina que duu gairebé tres anys sense poder veure la seva família perquè es troba retinguda a Austràlia

La situació creada pel coronavirus ha deixat moltes persones aïllades a l’altre costat del món. Un any i mig després que comencés la crisi del coronavirus, Austràlia i Nova Zelanda continuen tancades. Els residents permanents i ciutadans necessiten un permís especial per sortir del país si ho han de fer manco de 3 mesos, és a dir, per visitar la família o anar de viatge. Tampoc la gent de fora pot entrar a Austràlia, si no té el permís del govern i, si ho fan, han de pagar bitllets a preus desorbitats, en classe business i fer una quarantena de quinze dies a un hotel que paguen de la seva butxaca i el cost de la qual supera els 2 mil euros per persona.

A l’informatiu matí, d’IB3 Ràdio, hem escoltat la veu de diferents persones que viuen a Austràlia i que estan tancades, confinades de fa més d’un any i mig. Com per exemple: n’Emma Rigo, una mallorquina que fa 5 anys se’n va anar a viure a Perth, la part oest d’Austràlia, perquè el seu home va trobar feina de metge allà. El seu cas és encara més cridaner, perquè duu gairebé tres anys sense poder veure la família. I assegura: “no podem anar a cap banda i ho duem com podem. Fa tres anys que no veig a la meva família i tenen l’esperança que l’any que ve obrint fronteres”.

I és que a Austràlia en aquests moments hi ha restriccions de moviment dins el mateix país. No es pot sortir del redol, dels estats i en alguns casos fins i tot tenen algunes parts de les grans ciutats, com Sydney i Melbourne confinades. I tot això, només amb devers 2 mil casos diaris nous de coronavirus a un país que té 21 milions d’habitants.

Ara, però, la pressió dels ciutadans està començant a fer canviar l’estratègia de tancament del govern. La població vacunada va augmentant, però encara no arriba ni al 50 per cent dels majors de setze anys amb la pauta completa. I l’executiu del país diu que fins que almanco el 80 per cent dels ciutadans no estiguin vacunats No obriran les fronteres. Una obertura que, això si, es faria amb matisos, que no seria completa, ja que s’està parlant d’encetar els vols comercials regulars amb certs països com el Regne Unit i els Estats Units. Sigui com sigui, la situació encara genera incertesa entre els ciutadans.

Na Laura Ripoll, valenciana però també ciutadana australiana. Fa més de deu anys que viu a aquest país i més de dos que no veu la seva família. Té dos fills petits, un marit australià i, el cor dividit, entre els dos països. Na Laura no ha pogut viatjar per veure al seu pare malalt de Covid, “molta ansietat, el meu pare va estar malalt de Covid i no vaig poder anar. A immigració em va dir que si anava estaria molt de temps sense poder tornar i molt de temps sense veure als meus fills”.

La història de na Laura és només un exemple dels molts d’estrangers que viuen a Austràlia i Nova Zelanda. Dos països que han compartit l’estratègia Covid Zero, que es basa a bloquejar ciutats senceres independentment del nombre de casos, tancar completament les fronteres cap a l’exterior per reduir o eliminar al màxim els casos de COVID. Així ens ho ha volgut explicar na Belén Yanotti, argentina de 38 anys, professora d’econòmiques a la Universitat de Tasmània i amb dos fills australians. Fa dos mesos va tenir la seva darrera filla i volia que els seus pares estiguessin amb ella, la poguessin acompanyar en aquest moment important de la seva vida, després d’un any separats. Al mes de gener va sol·licitar un visat de turista que encara espera resposta. Na Belén assegura: “fa nou mesos que estic ramitant el visat, els meus pares no han pogut veure a les seves nétes i estan desesperats”.

La història de na Laura, na Belén i n’Emma és només un exemple de com ha canviat el coronavirus les regles al món, els moviments, els viatges i també les relacions humanes.

Escolta aquí el reportatge d’IB3 Ràdio