“Tenia 17 anys quan vaig travessar la mar en una pastera”

Yazid Aitaissa va arribar a Mallorca el setembre passat i ara viu en un centre de primera acollida de l'IMAS

“Tenia 17 anys quan vaig prendre la decisió de travessar la mar, sortir de casa meva. És difícil: la mar, la barca amb 12 persones… era difícil”. Així comença la història de Yazid Aitaissa a Mallorca. Tenia 17 anys i poques coses a perdre: “Jo, a Argèlia, no tenia res, ho havia perdut tot. Allà no pots tenir una vida”.

Aquí, la primera mà la hi donaren elles: treballadores socials i psicòlogues de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) que s’encarreguen dels infants que arriben tots sols amb embarcacions. Patrícia Soto, psicòloga del centre, assegura que els troba “desorientats, preocupats pel seu futur, sense saber com assoliran els seus objectius…” I aquest objectiu, en el cas de Yazid, és clar: estudiar, trobar una feina i tenir una nova vida.

Ara, amb la majoria d’edat acabada de complir, espera l’assignació d’un pis d’emancipació, on fins a 22 anys l’ajudaran a construir-se una vida adulta i independent. Créixer, des de les arrels, amb un suport pràcticament familiar.

En aquesta història, però, hi ha també parts fosques on s’aprèn, massa aviat, el significat de les paraules tolerància i intolerància. Soto explica que “la paraula MENA està mal vista. Aquesta paraula tan grossa per referir-se a menors estrangers no acompanyats…” I Yazid afegeix: “no tots els estrangers que venim aquí som dolents. Només volem fer les nostres vides. Quan dius que estàs a un centre es pensen que és una presó”. De fet, Patricia Soto explica que es tracta “d’una casa normal, amb unes normes i rutines normals, on viuen infants amb una vida normal…” Infants normals, amb històries de vida difícils. Que viuen en centres dels quals no podem dir-ne la ubicació per seguretat. Però com diu aquest cartell que ens rep a l’entrada: “El que és important no és que un edifici es banyi, sinó que finalment, es pugui eixugar”.

Dades d’infàncies migrades

L’any 2022 va ser l’any que més infants i adolescents migrants no acompanyats van arribar a Mallorca. Concretament, en van ser 193, dels quals 112 d’origen africà i 81 provinents d’Ucraïna, per la guerra. És una xifra rècord respecte als darrers 13 anys. El 2010 només en van arribar dos.