Polèmica a la World Travel Market pels preus turístics d’Eivissa


Testament d’Agnès de Pacs i Segarra (1483), per Maria Barceló i Crespí, catedràtica d’Història Medieval (UIB).

Us apropam la figura d’Agnès de Pacs i Segarra, una de les dones més importants de la seva època per haver exercit de promotora cultural i protectora del llegat intel·lectual de Ramon Llull. Aquesta dona, avançada al seu temps, gaudia d’un lloc privilegiat a la societat del moment, per pertànyer a una família notable tant a nivell econòmic com a polític.

La Dra. Maria Barceló és una de les persones que més ha estudiat la seva biografia, i la d’altres dones destacades del segle XV com Beatriu de Pinós, a partir de la documentació custodiada a l’Arxiu del Regne de Mallorca, centre gestionat per la Conselleria d’Afers Socials i Esports.

Amb aquesta activitat, organitzada per l’Arxiu del Regne i impulsada per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, es pretén donar a conèixer els principals documents conservats en aquesta Institució i complir així el compromís de difondre entre la ciutadania el patrimoni documental de les nostres illes.

Agnès de Pacs i Segarra potser sigui la dona de la seva època que més apareix en la documentació. Ha estat famosa a causa de l’exercici de la promoció cultural, com a protectora de l’Estudi General i, sobretot, de la càtedra lul·liana, per la preocupació envers la figura de Ramon Llull. Per altra banda, el seu nom ocupa un lloc destacat en l’economia i en la vida social del moment. Pertanyia a una família notable pel seu poder econòmic, pel seu prestigi social i per la seva influència política. Era filla d’Hug de Pacs i de Francesquina Segarra i estava emparentada amb destacades famílies com els Dameto, Espanyol, Gual, Pont, Quint, Safortesa, Valentí, Vida, etc., totes elles membres de l’oligarquia ciutadana. Maridà amb Nicolau de Quint i Net, fill d’una distingida i rica família de mercaders. Agnès restà vídua durant cinquanta anys. La importància econòmica de la família donà lloc a l’apel·latiu de la “vídua daurada”, com era coneguda popularment.