Polèmica a la World Travel Market pels preus turístics d’Eivissa

IB3 Cultura

Testament d’Agnès de Pacs i Segarra (1483), per Maria Barceló i Crespí, catedràtica d’Història Medieval (UIB).


Us apropam la figura d’Agnès de Pacs i Segarra, una de les dones més importants de la seva època per haver exercit de promotora cultural i protectora del llegat intel·lectual de Ramon Llull. Aquesta dona, avançada al seu temps, gaudia d’un lloc privilegiat a la societat del moment, per pertànyer a una família notable tant a nivell econòmic com a polític.

La Dra. Maria Barceló és una de les persones que més ha estudiat la seva biografia, i la d’altres dones destacades del segle XV com Beatriu de Pinós, a partir de la documentació custodiada a l’Arxiu del Regne de Mallorca, centre gestionat per la Conselleria d’Afers Socials i Esports.

Amb aquesta activitat, organitzada per l’Arxiu del Regne i impulsada per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, es pretén donar a conèixer els principals documents conservats en aquesta Institució i complir així el compromís de difondre entre la ciutadania el patrimoni documental de les nostres illes.

Agnès de Pacs i Segarra potser sigui la dona de la seva època que més apareix en la documentació. Ha estat famosa a causa de l’exercici de la promoció cultural, com a protectora de l’Estudi General i, sobretot, de la càtedra lul·liana, per la preocupació envers la figura de Ramon Llull. Per altra banda, el seu nom ocupa un lloc destacat en l’economia i en la vida social del moment. Pertanyia a una família notable pel seu poder econòmic, pel seu prestigi social i per la seva influència política. Era filla d’Hug de Pacs i de Francesquina Segarra i estava emparentada amb destacades famílies com els Dameto, Espanyol, Gual, Pont, Quint, Safortesa, Valentí, Vida, etc., totes elles membres de l’oligarquia ciutadana. Maridà amb Nicolau de Quint i Net, fill d’una distingida i rica família de mercaders. Agnès restà vídua durant cinquanta anys. La importància econòmica de la família donà lloc a l’apel·latiu de la “vídua daurada”, com era coneguda popularment.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

ÒRBITA 3 EXTRA #14
Blues, Soul i Funk

JAZZ TIME EXTRA #14
Un oasi de blues i hard bop amb B.B King i Paris Reunion Band

ILLES RESSONANTS 006
Alan Lomax 2a part

COL·LECCIONABLE 013
Perversions 2

LA LIRA D'ORFEU #15
N. Coward, R. Korsakov, E. Ysaÿe, H. Massenet, A. Riera

TЯA TЯA #12
Arquitectura i música

SUTGE #14
Argentina mediterrània

ÒRBITA 3 EXTRA #13
Sessió La Fábrika Del Funk 5


més contingut relacionat

Sofía Ellar i Guasones, avui vespre a Palma

La cantant madrilenya actuarà al Trui Teatre mentre que el legendari grup argentí ho farà a la sala Es Gremi

Gabriela Lazzevari conrea flors, vitalitat i color

L'artista brasilera exposa part de la seva obra a la galeria Dionís Bennàssar, a Pollença

‘El oro de Mussolini’ i les Illes Balears com a moneda de canvi durant la Guerra Civil

El llibre recull documents que confirmen que les Illes podrien haver estat moneda de canvi per retirar el suport de...

La ‘Diversión’ dels Pignoise arriba a Palma

El mític grup madrileny ha presentat el seu darrer disc després de 7 anys de silenci