X

“Tot d’una que comença l’abús, ja calles”

En Jaume, víctima d'abusos sexuals per part d'un familiar molt proper, demana més recursos públics a prevenció

31/01/2024

“Tot d’una que comença l’abús, ja calles”

94

En Jaume és un jove mallorquí que durant la infància i l’adolescència va patir abusos sexuals. Després de molts anys de fer-hi feina, amb l’ajuda de la Fundació Rana, ha decidit fer una passa endavant i contar la seva història a IB3 Notícies. Confia que el seu testimoni pugui ajudar altres persones.

Quan tenia 6 anys, un familiar molt proper va començar a abusar sexualment d’ell. “Tot d’una que comença l’abús, ja calles”, explica. Quan va créixer, va decidir fugir i anar-se’n a estudiar fora per deixar enrere el malson.

A mesura que va passar el temps, diversos episodis van fer que el seu cap connectàs amb el que que havia viscut: “Una de les coses és que ell té un fill… i jo m’arrib a sentir culpable de no dir res”. També es va adonar que les relacions d’afecte amb les seves parelles eren molt diferents a tot allò que li havia passat de jove. I l’exemple de l’atleta Antonio Peñalver, esportista olímpic i professor seu, que va explicar els abusos que havia patit per part d’un entrenador, van animar-lo a fer la passa de contar el seu cas.

La primera persona a qui ho va explicar va ser una parella que va tenir: “Et cau el món damunt, estàs hores plorant i no saps ben bé com sortir-ne”. I va començar a anar a teràpia, sempre pagant-ho de la seva butxaca per tal de no explicar-ho als seus pares. A ells no va ser capaç de contar-los els abusos patits fins fa poc més d’un any, per por del mal que els podia causar. “El sentiment que tenen ells de culpa també és gros”.

Arribar a la Fundació RANA va ser vital per a ell. Conèixer professionals especialitzats en el tema i també altres persones que havien viscut situacions familiars el va ajudar molt a anar deixant el pes d’aquesta motxilla que, tot i això, sempre arrossegarà. Recorda que és gratuït accedir-hi. Gràcies a la feina feta amb ells, avui és capaç d’explicar-ho en públic.

En Jaume demana que es destinin recursos públics a prevenció, a xerrades cap a les escoles i les famílies. Ara mateix ell no té fills, però, pel dia en què en tengui, els seus pares li han regalat un conte que fa feina en prevenció d’abusos.

Va posar una denúncia cap a l’abusador, però el delicte ha prescrit. “Em consta que la denúncia li ha arribat, perquè ha de ser així, però ara mateix està tot aturat”.

La Fundació RANA recorda que un de cada cinc menors d’edat són víctimes d’abusos.

“A què juguem?”, un conte per prevenir els abusos

Els contes són una de les eines de prevenció bàsiques que es fan servir perquè els infants aprenguin a posar límits. Anna Pla, mestra d’educació infantil d’una escola de Palma, acaba de publicar “A què juguem?” (Editorial BABIDI-BÚ). És la història d’n elefant i una girafa que juguen a un joc inventat i s’adonen que no està bé perquè tocarien parts íntimes.

Aquesta història senzilla i amable s’afegeix a la llista de contes per fer prevenció amb els més petits.

31/01/2024

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT