Illes Balears
Sembla que es propaga amb més facilitat, encara que no hi ha evidències que sigui més mortal
21/12/2020
/EFE
12Una nova variant del SARS-Cov-2 detectada a Regne Unit sembla que es propaga amb més facilitat, encara que no hi ha evidències que sigui més mortal. En tot cas, encara hi ha poques certeses sobre la VUI-202012/01.
Els investigadors José M. Jiménez Giuardeño, del Departament de Malalties Infeccioses del King’s College de Londres, i Iñaki Comas, de l’Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC) i director del consorci SeqCovid-Spain, que estudia el genoma del coronavirus, compten a Efe tot el que es sap fins ara.
– Aquesta variant es transmet més fàcilment que les anteriors?
El més correcte és dir -segons Jiménez- que hi ha sospites que aquesta nova variant pugui ser responsable de l’augment en el nombre de contagis en una zona determinada de Regne Unit, però encara no hi ha dades suficients per a afirmar-lo.
Per a tenir respostes més definitives caldrà esperar mesos. El primer serà aïllar el virus amb les mutacions o crear-lo usant els clons infectius dels quals disposem, fer-ho créixer en cultius i realitzar diferents experiments, tant in vitro com en models animals, per a caracteritzar les mutacions i avaluar com es comporta en comparació amb les que ja coneixem.
– En quin ha canviat ara el SARS-CoV-2?
El virus ha adquirit 17 mutacions diferents (14 canvis d’aminoàcids i 3 delecions). Dos d’elles s’han descrit prèviament: la mutació N501Y augmenta l’afinitat de la proteïna S pel receptor, la qual cosa augmentaria la seva infectivitat; mentre que la deleción (un tipus de mutació genética) 69-70del de la proteïna S s’ha descrit que podria afectar l’evasió del sistema immune per part del virus.
– Per què està causant preocupació, enfront d’altres variants que ja s’han produït?
Porta una combinació de mutacions cadascuna de les quals s’havia vist per separat, però que, per primera vegada, es veuen juntes en un sol cep, explica Comes. Cadascuna d’elles se sap que probablement té un impacte en la biologia de la infecció, però no sabem exactament quin, per tant són preocupants, encara que l’efecte no és clar i el que ha fet Londres és prevenir.
Jiménez destaca, a més, que s’han ajuntat dues coses alhora: un augment important en el nombre de contagis en una zona específica i la presència d’una nova variant del virus en una bona part dels infectats.
Que el virus muti és normal, però el que aixeca les sospites és que aquesta nova variant, amb 17 mutacions tan específiques, s’hagi imposat de forma tan clara i a més sembli estar relacionada amb un augment significatiu en el nombre de contagis.
Una altra raó per la qual preocupa tant és perquè 8 de les 17 mutacions es troben en la proteïna S (la clau que utilitza el virus per a entrar en la cèl·lula), la qual cosa podria afectar la forma en la qual infecta el virus.
– D’on procedeix aquesta variant?
Tots dos experts coincideixen que no se sap. Encara que una de les possibles explicacions és que el virus va evolucionar així en un pacient amb una infecció crònica més difícil de curar, el que dóna temps al virus -diu Comes- a acumular un gran nombre de mutacions.
L’interessant -destaca Jiménez- és que, segons l’estudi de les diferents seqüències, tot sembla indicar que el virus ha adquirit les 17 mutacions pràcticament alhora, alguna cosa que és molt poc usual.
– Quan es va detectar per primera vegada?
Es va trobar, per primera vegada, en un virus aïllat el 20 de setembre, però, en un primer moment, no va generar cap sospita. A meitat de novembre ja estava present en el 26% dels casos i en la setmana del 9 de desembre en el 60% de les mostres seqüenciades de pacients a Londres, diu Jiménez.
No obstant això, amb les dades que tenim ara mateix no es pot afirmar que sigui més contagiosa.
– Podria causar una malaltia més greu o més mortal?
Fins al moment, assenyala Jiménez, no hi ha cap evidència ni sospita que pugui ser més letal o originar una malaltia més greu, però caldrà estudiar els casos molt de prop per a arribar a una conclusió definitiva.
– Podria estar ja circulant per tota Europa?
És molt possible. Només cal imaginar la de gent que haurà estat en les zones on aquesta nova variant està circulant i després haurà viatjat per altres països.
A més, diu Jiménez, cal tenir en compte que Regne Unit seqüencia al voltant del 10% dels casos positius de *coronavirus, la qual cosa és un percentatge bastant elevat en comparació amb altres països. Que no s’hagi trobat fins ara en uns altres no significa que no sigui allí.
Espanya seqüencia molt, però no prou -precisa Comes-, i el mostreig a nivell nacional no està equilibrat. No l’hem detectat de moment, però donat el volum de passatgers amb Regne Unit no el podem descartar. Estem analitzant els últims genomes generats per a veure si està.
– Tindria alguna cosa a veure amb l’actual augment de casos en països com Espanya o Itàlia?
És difícil que tingui a veure amb els augments de casos, és més probable que això estigui relacionat amb mesures més relaxades, diu Comes, qui recorda que la nova variant s’ha detectat, de moment, a Regne Unit i Dinamarca i es parla d’un primer cas a Itàlia.
– Pot afectar l’eficàcia de les vacunes ja disponibles?
Això és alguna cosa que no se sap encara, però en principi no haurien de veure’s afectades, considera Jiménez. Les vacunes disponibles utilitzen la proteïna S com a antigen per a generar una resposta immune, però els anticossos generats solen reconèixer diferents parts de la proteïna.
Comes indica que bovines com la de Pfizer o la de Moderna es poden “actualitzar” ràpid i generar noves dosis, a més recorda que “tots els anys actualitzem vacunes com la de la grip, estem acostumats. L’important és ser capaços de detectar aquestes variants i, sobretot, aquelles que poguessin aparèixer com a fuita quan la vacuna es comenci a administrar”.
A més de les ja disponibles, s’estan desenvolupant bovines molt diferents, basades en diverses parts del virus i que permeten protegir-nos de diferents maneres.
Això fa important que disposem d’un arsenal de vacunes variades i, per això, és important que les vacunes espanyoles, encara que vagin més lentes, arribin a assajos clínics.
– És normal que un virus muti. Quantes mutacions conegudes hi ha de SARS-Cov-2?
Que un virus muti és el més normal del món i encara que els coronavirus muten amb menys freqüència que altres virus, és esperable que cada cert temps apareguin mutacions, indica Jimenez.
Fins al moment, s’han estudiat almenys 300.000 seqüències víriques del SARS-CoV-2 i s’han trobat milers de mutacions, però cap ha causat tanta preocupació a nivell internacional com aquesta.
21/12/2020
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
