Txema González: “La mirada es pot orientar, però les orelles no es poden tancar”

L'antropòleg culmina una investigació sonora a Casa Planas per superar allò visual

L’artista, antropòleg i fonografista, Txema González, gràcies a una col·laboració amb el Teatre Principal de Palma ha desenvolupat una investigació sonora sobre la ciutat de Palma i més particularment el barri Es Fortí, creant una cartografia sonora que proposa una reflexió entre antropologia urbana, polítiques socials i psicogeografia.

El projecte aborda la psicogeografia, les postals sonores, els enregistraments de camp i la memòria; com a elements que condueixen a la reflexió crítica sobre la invenció del paradís turístic a partir de l’etnologia urbana i l’art sonor.

“A través del so del territori podem conèixer el territori mateix” apunta la directora de Casa Planas, Marina Planas. Diu que “analitzant els sons de determinades geografies en determinats moments es pot extreure molta informació d’aquell lloc”.

La investigació de Txema González ve motivada per “superar el que és visual”, perquè segons afirma “vivim en una interpretació unidimensional de la realitat”. En paraules de l’antropòleg, “la mirada es pot orientar, però les orelles no es poden tancar”, és per això que “la informació auditiva sempre s’acosta més a la realitat”.

La investigació de la residència s’ha treballat des de dos vessants: una d’investigació dins l’arxiu, i una fora, de camp, “dins el context del barri”. Segons González, “el so ens explica com s’ha desenvolupat la societat de serveis al turisme”.

Per fer la feina de camp, s’han utilitzat diferents classes de microfonies. La més habitual, micròfons d’ambient per enregistrar el paisatge sonor. Aquests sons “permeten conèixer l’afluència de trànsit, la quantitat d’habitants que hi ha o quins idiomes s’hi parlen”, apunta l’antropòleg.

També s’han utilitzat hidròfons, que han servit per enregistrar els sons del torrent de sa Riera i altres corrents d’aigua que hi ha al barri. Finalment s’han utilitzat micròfons electromagnètics que “capturen ones que nosaltres no veiem, però que donen molta informació de com vivim, sobretot a escala tecnològica”.

Pel que fa a les conclusions d’aquesta investigació, González destaca la feina que es fa a Casa Planas i el contingut del seu arxiu, sobretot pel fet “de donar suport a la creació i no només l’exhibició”. Apunta que la feina que es fa des del centre d’investigació i creació “s’hauria de fer des d’organismes oficials” i que “s’hauria de prendre més seriosament”.