Els professionals dels centres de la Fundació Institut Socioeducatiu S'Estel cobraran un plus de perillositat de fins a 250 euros mensuals
Un acord in extremis ha permès desconvocar la mobilització que tenien prevista aquest dimecres els treballadors dels centres de menors de la Fundació Institut Socioeducatiu S’Estel.
Aquest preacord entre el comitè d’empresa, la gerència de la Fundació S’Estel i la Direcció General de Funció Pública preveu que els treballadors dels centres que estiguin en contacte amb menors sotmesos a mesures judicials cobrin un plus de perillositat de fins a 250 euros mensuals a partir d’aquest mes de juliol, que augmentarà a 300 euros a partir del gener de 2026.
El preacord reconeix la perillositat i penositat de la feina dels educadors, psicòlegs i altres professionals que fan feina amb menors a centres com el des Pinaret, a Palma, i que sovint viuen situacions conflictives. Es tracta d’uns 250 treballadors repartits en diversos centres, segons el comitè d’empresa. “És un bon acord i creiem que aquest reconeixement, que va més enllà de la perillositat d’algun centre en concret, contribuirà a millorar el clima laboral”, ha explicat Pedro López Bravo, membre d’UGT al comitè.
Sindicats i direcció estan satisfets amb l’acord i confien que la millora salarial permetrà solucionar la manca de personal que pateix la Fundació S’Estel.
“Creiem que el cobrament del plus, que els treballadors han reivindicat durant vuit anys i per fi hem pogut aprovar, farà que la problemàtica de falta de personal millori”, preveu la gerent de la Fundació, Xisca Viver.
Al centre des Pinaret, en aquests moments hi ha una quinzena de baixes sense cobrir. Els treballadors de S’Estel també demanen el reconeixement del complement de carrera professional i la millora de les instal·lacions on es treballa amb els menors.
30 anys cotitzats, 9 dins el sector, són els requisits
Els agents de la Policia Nacional de Maó han escorcollat un domicili al carrer de Vasallo
El conductor del tractor ha resultat il·lès
Missatges de WhatsApp, fotos familiars i testimonis han servit perquè l'Audiència capgiri el testament