Illes Balears
Un estudi neurocientífic explica el bloqueig físic i emocional que pateixen les víctimes d’una violació
Els investigadors demanen que la nova evidència es tradueixi en canvis socials i legals per deixar de culpabilitzar les víctimes
24/05/2023
6
Va quedar especialment en evidència durant la instrucció i el judici del mediàtic cas de La Manada i fou una de les bases sobre les quals es va bastir la ja revertida Llei del ‘només sí és sí’: no es pot assimilar la falta de resistència de la víctima d’una agressió sexual al seu consentiment d’una penetració o altra acció sexual. El motiu és que aquest bloqueig físic i emocional té una base neurològica que activa el cos de manera involuntària davant la por o l’amenaça. És la resposta per sobreviure a un atac o a un fet traumàtic que ara ratifica l’article ‘L’evidència neurocientífica contraresta un dels mites en les violacions’, publicat a la revista Nature per l’equip de l’investigador de l’Institut de Neurociència Cognitiva del University College de Londres, Patrick Haggard. A Espanya se n’ha fet ressò el servei d’atenció a víctimes d’agressions sexuals de l’Hospital Clínic de Barcelona. “És un funcionament que inclou el processament de la por a través de l’amígdala i altres nuclis com el mesencèfal, que fan que víctima es quedi paralitzada o bloquejada; encara que vulgui fugir o lluitar, el seu cos no respon al desig d’escapar i es queda immobilitzada”, explica la psiquiatra que n’és membre, Adriana Fortea.
A propòsit d’això, és inadequat que la Justícia observi aquesta passivitat com a element a favor de la presumpció d’innocència del denunciat. “És un mecanisme de defensa que, si no es té en compte, pot fer que hi hagi un advocat o un jutge que recrimini no haver posat resistència i s’hi basi per intuir que hi ha hagut consentiment en el que s’ha denunciat com a agressió sexual”, afegeix el professor de Psicologia Criminal a la Universitat del País Basc, César San Juan. Els investigadors demanen que la nova evidència es tradueixi en canvis socials i legals per deixar de culpabilitzar les víctimes i perquè no serveixi d’argument als agressors en un judici.
Notícies relacionades >
24/05/2023
Comentaris:
(*) Camps obligatoris‘Mèrvels’, els superherois d’estil menorquí
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
A cops i al cap: el detingut per presumptament assassinar la seva sogra tenia antecedents policials de caràcter violent
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Mallorca: una plaça turística per cada dos residents
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
