La població de catxalots a les Illes està monitorada des de l'any 2003
Un grup d’investigadors avaluarà la competència nutricional entre mascles i femelles de catxalot a les Illes Balears. L’estudi consistirà a analitzar mostres de la seva pell i greix per detectar si l’estructura social de l’espècie es deu a aquest factor, una informació que pot ajudar la conservació de l’espècie.
L’estudi, que ha començat aquesta setmana en aigües de Balears, està englobat en les campanyes del projecte de localització i seguiment de catxalots a les Illes (“Balearic Sperm Whale Project”) que desenvolupen l’Associació Tursiops i la Universitat de Saint Andrews, ha informat l’entitat balear en un comunicat.
Els catxalots se segreguen per sexes, de manera que d’una banda hi ha mascles solitaris, i per una altra grups socials amb femelles, cries i subadults.
Per a avaluar la competència nutricional entre mascles i femelles de catxalot a Balears, els investigadors preveuen obtenir fins a 30 mostres remotes de pell i greix de diferents cetacis, per a realitzar posteriorment una anàlisi genètica i d’isòtops estables, amb els quals destriar, si l’evolució de l’estructura social de l’espècie es deu a una competència entre sexes en l’obtenció d’aliment i ús de l’hàbitat.
El projecte “Bestfood” (“Viuen mascles i femelles de catxalot per separat perquè les femelles competeixen amb els mascles pel millor aliment?”), està dirigit pel científic Enrico Pirotta de la Universitat Estatal de Washington i que compta amb el suport de la National Geographic Society.
La recerca es durà a terme durant 6 mesos: 3 per a l’obtenció de mostres i altres 3 per a la seva anàlisi i la presentació de resultats.
Les Illes Balears són un enclavament perfecte per al desenvolupament d’aquest estudi, ja que la població de catxalots que les freqüenta està monitorada des de l’any 2003 i poden obtenir-se mapes de distribució per sexes.
L’Associació Tursiops, que elabora aquest cens, ha recordat que a més existeix una mortalitat en l’àrea, deguda a les col·lisions d’individus amb bucs, per la qual cosa conèixer on i per què se situen els grups socials, permetrà una gestió més adequada de l’espècie per a la seva supervivència en el mar Balear.
Expliquen que “el catxalot, per les seves característiques ecològiques és un element clau en els sistemes profunds, i el seu monitoratge, pot servir com a sentinella de desequilibris ecosistémicos”.
Per totes dues raons, Tursiops considera que “el desenvolupament del projecte Bestfood, resulta clau per a la conservació de l’espècie a les Illes Balears i el Mediterrani Occidental”.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
L'objectiu que persegueix és desbloquejar sòls urbans i urbanitzables per ampliar l'oferta d'habitatges