Un hivern càlid significa que l’estiu també serà calorós?

En meteorologia i climatologia, encara que hi hagués correlació estadística, les relacions causa-efecte són difícils de detectar

Imatge d'arxiu. /EFE

Aquest cap de setmana acaba el que probablement sigui un dels mesos de febrer més càlids registrats mai a les Illes Balears, amb màximes que dissabte se situaran entre els 20 i els 24ºC. Un febrer que tancarà un trimestre hivernal igualment atípic, sense cap onada de fred, cap nevada i amb escasses gelades.

Un hivern càlid significa que l’estiu també serà calorós?

En meteorologia i climatologia, encara que hi hagués correlació estadística, les relacions causa-efecte són difícils de detectar en general i, en aquest cas particular, més encara. La correlació no implica causalitat i un estiu especialment rigorós no té per què ser la conseqüència d’un hivern suau. Contràriament tampoc és possible pronosticar una relació inversa, és a dir, un estiu fred que compensi la dolçor hivernal.

En realitat pot passar de tot i existeixen arguments a favor i en contra de les dues possibilitats. En qualsevol cas, la pregunta no té una resposta senzilla des d’un punt de vista atmosfèric i existeixen arguments a favor i en contra.

Sí, l’estiu podria ser càlid

En un context d’escalfament global com l’actual els rècords de temperatura se succeeixen un mes rere l’altre, cada any, arreu del món. Els estius no en són una excepció, els cinc més calorosos registrats mai a l’hemisferi nord han estat els cinc darrers. Atesa la inèrcia càlida general, en la qual també s’emmarca aquest hivern, no hi ha cap motiu per pensar que la tendència aturi.

Per altra banda, el caràcter càlid o fred d’una estació concreta depèn dels patrons de circulació general atmosfèrica que, si s’enforteixen, poden persistir més enllà d’una única estació. Enguany els anticiclons s’han enfortit al sud d’Europa i han obligat les borrasques a circular molt al nord empeses per la circulació de l’oest, poc freda en comparació amb les entrades d’aire àrtic del nord o fins i tot siberià del nord-est.

En definitiva, un estiu més calorós de l’habitual té sentit, no com a conseqüència directa de la suavitat de l’hivern, sinó emmarcat en la dinàmica càlida actual que enguany el patró de circulació enforteix encara més.

No, l’estiu pot ser normal o fresc

Fins i tot en un món 1ºC més càlid que el viscut pels nostres padrins, un estiu fresc és possible. De fet, just que aquest estiu fos similar als estius dels anys 70 o 80 del segle XX seria considerat fresc en el context actual. Un canvi en el patró de circulació pot conduir cap a un estiu sense grans calorades encara que el conjunt del clima s’escalfi.

En general la circulació atmosfèrica que afecta un indret, encara que té tendències repetitives, és variable. De la mateixa manera que el patró general ha permès un hivern suau, un canvi de dinàmica permetria unes condicions meteorològiques diferents. Un precedent relativament recent seria l’estiu de 2002, el més fresc i plujós viscut a Balears en època recent, dominat per l’absència d’un anticicló permanent i l’arribada reiterada d’aire fred en altura.

Un estiu fred despés d’un hivern suau no es tractaria de cap compensació. El temps no neutralitza una circumstància (un hivern càlid) amb una altra d’efecte contrari (un estiu fred). Aquesta és un creença arrelada socialment, però no és demostrable mitjançant l’estadística.

De què depenen els canvis?

Els canvis en la circulació atmosfèrica solen dependre dels anomenats patrons de teleconnexió. Segurament el més famós a nivell mundial sigui El Niño, però n’hi ha d’altres. A nivell europeu l’associació entre l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord i l’Oscil·lació Àrtica regeix en gran mesura el temps a escala continental. Aquest hivern han assolit valors positius de rècord, amb un anticicló gairebé immòbil sobre gran part del centre-sud del continent i una gran activitat borrascosa envoltant-lo pel seu contorn. Un canvi en aquest patró, de positiu a negatiu, faria bascular al nord l’anticicló i permetria el pas de borrasques a la Mediterrània o l’arribada de masses fredes del nord.

La reiteració sostinguda d’aquests patrons caracteritza el clima. Hi ha determinats llocs del món famosos per la seva persistència d’unes condicions, com les Açores i el seu conegut anticicló que forma part d’un cinturó d’altes pressions que envolta la Terra i influeix en la circulació de les latituds mitjanes. El que realment importa no és un canvi de patró puntual, d’un hivern, sinó la repetició d’un patró diferent a l’observat fins ara. Un canvi de patró pot modificar el clima. Si això succeeix s’estableix una nova normalitat climàtica, diferent de la viscuda fins aleshores. Aquesta és, precisament, una circumstància anunciada pels estudiosos del clima ja fa anys: el canvi climàtic ja no és un escenari de futur. Els patrons i el clima han canviat i el que abans era un cas extrem ara es converteix en un fet més probable i, per tant, més freqüent.

Però, és realment possible preveure com serà l’estiu?

Conèixer les anomalies i els patrons a gran escala permetria aproximar el temps esperable a una regió com la nostra. Però per les seves característiques particulars la Mediterrània occidental és una zona especialment complexa quant a previsió del temps. De fet, degut a què no sempre hi ha correspondència amb l’Oscil·lació de l’Àrtic o l’Atlàntic Nord, s’ha proposat un patró de teleconnexió propi, el WEMO per tractar d’establir, i, per tant, poder arribar a preveure la circulació a la nostra zona. Un indicador molt útil per a la detecció de precipitacions intenses.

Per altra banda, existeixen models de previsió estacional, com el C3S del Centre Europeu de Previsió Meteorològica a Mitjà Termini (ECMWF), del qual es deriva la previsió estacional oficial d’AEMET i, finalment, el CFSv2 del Centre Nacional per a la Previsió Ambiental dels EUA.

És indiscutible la millora en aquest tipus de previsió, que per exemple enguany pronosticà amb molta precisió l’hivern suau que hem acabat per tenir. És una previsió orientativa, de grans tendències i situacions a gran escala, que les particularitats de cada zona s’encarregaran de modelar i matisar. A mesura que augmenta el termini de previsió, s’incrementa la incertesa. Perquè en realitat l’atmosfera és un sistema molt dinàmic i de comportament caòtic, no previsible a partir d’un determinat termini de temps.