X

Un home amb Parkinson recupera la mobilitat gràcies a un implant medul·lar

Neurocientífics de l'Hospital Universitari de Lausana, a Suïssa, creen una neuropròtesi que aplica una estimulació elèctrica a les neurones que activen els músculs

07/11/2023

Un home amb Parkinson recupera la mobilitat gràcies a un implant medul·lar

Marc Gauthier mostra l'implant medular que li ha permès recuperar la mobilitat. /EFE

26

Neurocientífics de l’Hospital Universitari de Lausana, a Suïssa, creen una neuropròtesi que permet que els malalts de Parkinson en fase avançada, puguin tornar a caminar, una habilitat que perden en nou de cada deu casos. Han presentat l’avanç científic a la premsa i la societat ha pogut conèixer el cas de Marc Gauthier.

Després de diversos mesos de rehabilitació, en Marc, francès de 62 anys, ha rebut la neuropròtesi amb la qual ha superat per complet els problemes que tenia per a caminar, ja que aquests no responien a cap dels tractaments que havia rebut, diu en declaracions a la periodista Anisia Gil d’EFE. El canvi és tal que l’home ara camina sense cap ajuda uns sis quilòmetres, sense dolors ni cansament, explica als mitjans: “Fa dos anys vaig aconseguir un estimulador implantat per na Jocelyne [la neurocirurgiana que li va realitzar la cirurgia] i em va canviar la vida, perquè ara soc independent; com podeu veure, puc caminar. Encara lluit per parlar, però això és una altra cosa. Va canviar la meva vida, perquè ara puc sortir de casa, fer encàrrecs. Fins i tot vaig faig exercici caminant.”

Estimulació selectiva i personalitzada

Abans de provar-ho amb humans es van realitzar assajos amb primats a fi de determinar els paràmetres que havia de tenir la neuropròtesi, com la potència requerida, la zona que s’havia d’estimular en cada cas i el millor mètode per a fer-ho.

A diferència de la paraplègia, el Parkinson no impedeix que el cervell mani la instrucció del moviment a les cames a través de la medul·la espinal, sinó que altera o afebleix la transmissió d’aquest missatge. “El Parkinson és una malaltia molt asimètrica, per la qual cosa generalment afecta només a un costat del cos i amb aquesta tècnica podem estimular de manera selectiva la regió més afectada”, assegura Martín Moraud.

La neuropròtesi està composta per electrodes que s’instal·len damunt de la medul·la espinal i es connecten de manera directa amb un neuroestimulador implantat en la zona subcutània de l’abdomen, que és al seu torn controlat des de l’exterior mitjançant un comandament a distància.

Respecte a la tècnica d’implantació, la neurocirurgiana i codirectora de NeuroRestore, Jocelyne Bloch, va sostenir que es tracta d’un procediment “completament personalitzat”, ja que durant la intervenció quirúrgica es prova l’efecte d’estimulació dels elèctrodes per ajustar-ne la seva i potència al cas de cada pacient, en funció de la resposta dels seus músculs als estímuls.

Un avanç amb projecció de futur

Davant el cas reeixit d’en Marc, l’equip de NeuroRestore planeja realitzar a continuació un assaig amb entre 80 i 100 participants per a demostrar la seguretat i eficàcia de la neuropròtesi, i així sol·licitar l’aprovació de les autoritats sanitàries per al seu ús.

“La idea a la llarga és que aquest tractament estigui disponible per a qualsevol pacient amb Parkinson, com ho està el tractament mitjançant estimulació cerebral profunda per a controlar els tremolors i la rigidesa que causa aquesta malaltia”, explica per la seva part el catedràtic en Neurociència de l’Escola Politècnica Federal de Lausana i codirector de NeuroRestore, Grégoire Courtine. Segons l’expert, l’equip té l’ambició de crear una tecnologia adaptada a les necessitats específiques dels pacients, segons com la malaltia vagi evolucionant en cadascun d’ells.

Per això, es realitzaran en els propers mesos altres assajos clínics amb sis pacients, que seran finançats amb aportacions de la Fundació Michael Fox, creada per l’actor Michael Fox, una de les personalitats amb Parkinson més conegudes en el món pel seu rol en la trilogia Retorn al Futur i que finança recerques per a trobar una cura a aquesta malaltia degenerativa.

“Necessitam que aquest sistema neuroprotèsic sigui versàtil i, per a això, crearem un nou algoritme basat en intel·ligència artificial que permeti personalitzar l’estimulació sobre la marxa“, va afirmar Courtine.

Els experts també planegen formar en aquest camp a professionals de diferents àmbits de la salut i la tecnologia perquè puguin treballar de manera conjunta en l’avanç i l’aplicació futura d’aquesta nova neuropròtesi.

07/11/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT