Dilluns, 15 de desembre de 2025
Illes Balears
El Govern i el COAIB presenten dos projectes expositius per commemorar els cinquanta anys de 'Te deix, amor, la mar com a penyora'
08/09/2025
Te deix, amor, la mar com a penyora, títol icònic de l’escriptora Carme Riera, en lletres de neó de color blau elèctric sobre una estora de miralls fragmentats. És la proposta de la instal·lació Vessant amor de l’artista alaronenc Pep Llambías: “Vaig demanar a Riera si podia utilitzar el seu títol i ella va estar encantada”, explica. Així neix una proposta en què les paraules entre tots dos construeixen un relat comú, ple d’elements compartits: la mar, la nostàlgia, els miralls, el blau, l’amor o la mort. Volia que les lletres del títol del llibre es reflectissin a la mar, i això és el que els miralls m’han permès”, diu l’artista. El resultat és una instal·lació de poesia visual que juga amb les paraules i els materials industrials, habituals a la seva obra.
L’exposició, comissariada per Montse Torras, forma part dels actes de commemoració que el Govern organitza pels cinquanta anys de la publicació del llibre Te deix, amor, la mar com a penyora i s’inaugurarà el 19 de setembre, el dia anterior a la Nit de l’Art, al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Palma. Però no serà l’única. El mateix dia, a l’Arxiu del Regne de Mallorca, el Govern presentarà Carme Riera: l’amor, la mar, una mostra comissariada per Bàrbara Galmés i Lucía Garau. “Un recorregut per la vida i obra de Carme Riera, des dels seus inicis i fins ara, amb textos, fotografies i llibres de l’autora” ha explicat el director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Llorenç Perelló.
Dues propostes per rememorar el relat amb una nova mirada.
La musicòloga Bàrbara Duran publica "Cant i treball a Mallorca", una investigació sobre la música popular dels anys 30 a partir del quaderns de Baltasar Samper
'Elements, el batec de la vida' és la primera experiència immersiva de pagament que es fa dins un temple mallorquí, fusionant l'arquitectura sagrada i l'art digital
Ha ajudat a mantenir les tradicions del poble, ja que era qui feia les carrosses de la Beata
Ferides sa mare i la padrina, que han estat traslladades a un centre hospitalari
