Apareix un cadàver a la platja de Son Moll, a Capdepera
El cos sense vida ha aparegut amb una armilla salvavides i sense documentació

Diversos investigadors han arreplegat la importància en l'origen el paisatge i els topònims de la localitat palmesana
L’església de la Mare de Déu dels Àngels acull una exposició de la UIB que recupera l’empremta dels trencadors de marès a ses Cadenes, a Palma. És “Els trencadors de marès: Memòria viva d’un paisatge, un ofici i un poble” i es pot visitar fins el 27 de novembre. Recull informació de la tesi doctoral de Dídac Martorell de recerca antropològica i el treball de tesi de l’arquitecta Catalina Salvà.
De fet, el nucli de ses Cadenes neix amb l’arribada del tren de la línia de Ciutat a Santanyí i l’establiment trencadors, fins aleshores, nòmades. a principi del segle XX.
L’activitat extractiva ha marcat tant el paisatge com els topònims, el traçat o les festes populars del lloc.
Dídac Martorell explica que feien feina de sol a sol, a camí entre el pagès i l’obrer, aviat s’organitzaren en associacions i foren durament reprimits en la Guerra Civil.
A mitjan anys cinquanta arribà la mecanització alhora que la immigració de treballadors de la península i l’esclat del turisme. Passaren de trencadors a maresers i la feina fou encara més feixuga pels torns nocturs, el renou de les màquines i la gran quantiat de pols. D’aquells maresos es construiren els primers hotels de s’Arenal.
Per recollir la informació, Martorell ha aplegat el testimoni i el coneixement sobre l’ofici de Martí Salvà Llull “Goixo“, entre altres fonts.
El cos sense vida ha aparegut amb una armilla salvavides i sense documentació
Jaime Martínez, batle de Palma: "Si fos per mi ja haurien entrat els buldòzers la setmana passada"
La investigació es va iniciar mesos enrere arran de la mort de 3 joves a Ciutadella
Un reconeixement a una figura clau del comerç local d'Alaior, escrit en femení, perquè com ella, moltes dones han propiciat una xarxa de relacions quotidianes que enriqueixen la comunitat