Mor un nin a Montuïri en ser atropellat a una casa de camp
Les primeres investigacions apunten a un accident domèstic
Preocupa l'afectació del mal a 18 espècies silvestres de les illes, entre les quals, la camamil·la de Maó
Científics de la UIB han analitzat prop de 500 ametlers autòctons durant 3 anys per conèixer-ne les varietats més resistents a contagiar-se de xil·lela. L’enginyera agrònoma Bàrbara Maria Quetglas explica que la “vairo” i la “masbovera” són les que han manifestat manco presència de bacteris. En canvi, les més susceptibles a contagiar-se han estat la “Corona” i l'”Alzina”.
En vinya, “Mantonegro”, de raïm negre i “Chardonnay”, de blanc, resisteixen millor i la més afectada és “Giró Ros”.
A més, entre les conclusions d’investigadors de la xil·lela exposades en la jornada celebrada al Centre Bit d’Inca, destaca la importància de controlar l’insecte transmissor del bacteri en la fase de nimfa, quan es troba en l’herba, abans d’infectar el cultiu. Jordi Sabaté, investigador de l’IRTA explica que l’abril és un bon més per a que l’agricultor apliqui els productes i les tècniques per disminuir la presència de l’animal transmissor abans que passi al cultiu.
Quant a l’origen del mal, se sap que les famílies del bacteri que afecten Mallorca i Menorca procedeixen de Califòrnia. El cas de la subespècie Pauca d’Eivissa continua sent tot un misteri, diu Blanca Landa, investigdora del CSIC.
A més, dins d’aquests projectes de recerca, finançats amb fons de l’Impost de Turisme Sostenible, vigilen també l’afectació a 18 castes de plantes silvestres de les illes, com l’estepa el llampúdol i l’argelaga. Preocupa especialment la xil·lela en la camamil·la de Maó.
Les primeres investigacions apunten a un accident domèstic
Els sanitaris no han pogut salvar-li la vida
L'Ajuntament d'Alaior és l'únic de l'illa que encara no té aprovat el catàleg de camins
La mare de la víctima, la principal acusada, no s'ha presentat a la lectura del veredicte