Illes Balears
Obertes de ment, aquestes monges benedictines han construït una sala de meditació zen que cada setmana acull 30 persones
02/03/2022
15
Pels grecs, la palmera era un símbol de victòria. Pels egipcis, de fertilitat. Pels musulmans, d’hospitalitat. I a Jerusalem, les fulles d’aquest arbre donaren la benvinguda a Jesús… Al convent de Ses Corioses de Manacor, una de grossa i una de petita saluden els visitants, com a metàfora de l’obertura de ment de les monges benedictines que hi viuen a dins. “Sempre hem acollit tot tipus de pensaments”, explica a IB3 Notícies l’abadessa emèrita, Margalida Antònia Lliteres.
El darrer que han abraçat, la cultura Oriental, amb la construcció d’una sala de meditació zen que cada dijous aplega 30 persones, entre gent del poble i dels voltants. “Nosaltres ho hem provat, això de meditar. Ens serveix d’ajuda… Encara que aquí ja tenim els salms, que són el mateix que els mantres. De vegades cercam a Orient el que ja tenim a Occident“. Ho diu Coloma Boada, monja de Sant Benet de Montserrat, que ajuda temporalment les benedictines de Manacor en la catalogació del patrimoni del convent.
Sempre són tres, dues d’aquí i una tercera de l’Abadia catalana, a la qual estan adscrites. “És que dues no podem ser comunitat”, aclareix l’abadessa. Té 86 anys i du tota la vida en aquest orde, que té com a lema “servir la dona”. Ho han fet sempre des de la vessant més pràctica, captant les necessitats que tenien a cada moment de la història. A començaments del segle XX, quan no sabien llegir ni escriure, van muntar la primera escola per a nines de la comarca. “Venien els diumenges, li dèiem “ses costures, anar a ses costures”. Els ensenyàvem doctrina i coses tradicionals, però també llibres. No sempre va ser fàcil, perquè, en aquell temps, les dones només servien per cuidar la casa i tenir fills. Però nosaltres, quan en vèiem una que destacava, ho dèiem i l’empoderàvem”.
Als anys 60, van enfrontar un altre repte: ajudar les primeres joves de la Península que venien a treballar a l’hostaleria. “No podien amb la feina i els fills i vam crear “Ses cunes“, la primera guarderia per a dones treballadores. Un bressol 24 hores, dissabtes, festius… De vegades, hi deixaven els infants a l’hora del berenar i els recollien al vespre. Tota una generació ha passat per aquí”, recorda Lliteres. En aquella època, eren quatre o cinc monges per a una quarantena d’infants, però la religiosa li treu importància. “Així vam poder desenvolupar amb ells la nostra maternitat”, riu.
Interior de la sala de meditació zen del convent de Manacor
“A LES PROCESSONS, ANÀVEM LES DARRERES PERQUÈ PARLÀVEM CATALÀ”
Ses Corioses de Manacor han lluitat per la dona i també per la llengua. En temps de Franco, van mantenir les classes en català, tot i que estava prohibit. Els poders fàctics i l’Església les van rebutjar i humiliar. “Ens castigaven fent-nos anar les darreres en les processons, com en el Corpus, però no ens va afectar, vàrem esser caparrudes i vàrem continuar”. Per tot això, l’Ajuntament de Manacor els va fer una carta de reconeixement, emmarcada ara a la sala del piano del convent. “No teníem por, per què n’havíem de tenir? No fèiem res malament…”.
Les benedictines sempre han estat dones feineres, han fet bosses de pell per a les perles de Manacor i ara venen patès i confitures. “No vos donaré la recepta!”, diu sor Elena, quan li demanem de quins gusts les fa. “De tot, de taronja, de poma, de maduixes, de taronja amb xocolata…”. La pandèmia els ha afectat, les vendes han baixat, però tenen dos clients fixos a Alemanya i els turistes passen pel convent només per comprar-ne. “Ens troben… i mira que estam amagades!”.
Sor Elena, encarregada de fer els patès i les confitures de Ses Corioses
Pel Dia Internacional de la Dona, un missatge de l’abadessa: “Que no s’aturin. El món és seu, que tenguin la caparrudesa de continuar. Les dones són fortes, sempre ho han estat. La història les ha fet així”.
Coloma Boada, monja de Sant Benet de Montserrat, al convent de Manacor
02/03/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
