Les vergonyes dels que signaren l’Acord París: augmenta un 240% la producció de carbó i un 47% la del petroli

Els països rics segueixen produint combustibles fòssils molt per damunt de les energies renovables

Imatge d'arxiu.

Malgrat els compromisos signats en l’Acord de París per a la reducció d’emissions, les polítiques energètiques a nivell mundial per a les dues pròximes dècades es basen encara en el consum massiu de combustibles fòssils. Aquesta és la principal advertència del darrer informe del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA), on s’assegura que la suma dels combustibles fòssils que planegen produir els països supera en més del doble el nivell que permetria complir els objectius de l’Acord de París i, per tant, no és compatible amb limitar l’escalfament global a 1’5ºC respecte l’era preindustrial.

Més inversió en combustibles fòssils en països industrialitzats

Concretament, a nivell global, s’incrementarà en un 240% la producció de carbó, un 57% la de petroli i un 71% la de gas. El suport governamental al consum d’energia fòssil és important. El G20 ha destinat, des del començament de la pandèmia de COVID-19, 300.000 milions de dòlars en fons adicionals a l’indústria fòssil, una quantitat superior a la destinada a les energies renovables. Al capdavant de les emissions hi ha 14 països: Alemanya, Aràbia Saudita, Austràlia, Brasil, Canadà, Xina, Emirats Àrabs Units, Estats Units, Índia, Indonèsia, Mèxic, Noruega, Regne Unit i Rússia.

Les conseqüències de l’escalfament global s’agreugen a l’Àfrica

Àfrica representa tan sols el 4% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle però s’espera que les conseqüències del canvi climàtic afectin greument el continent. Ho assegura així el darrer informe sobre l’estat del clima a l’Àfrica, elaborat per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) que preveu un increment de la inseguretat alimentària, la pobresa i els desplaçaments al continent.

La previsió és que les glaceres de l’Àfrica oriental desapareguin en els propers 20 anys i 118 milions de persones afrontin un clima més extrem, amb més sequeres, inundacions i calorades més intenses. En conseqüència l’economia africana també se’n ressentirà i es preveu que el PIB caigui un 3% a nivell continental. Si bé l’Àfrica s’ha escalfat a un ritme més lent que altres zones del planeta, les seves àrees de cultiu són molt sensibles a petits canvis. Són zones propenses a la sequera i on la pobresa generalitzada en dificulta l’adaptació. Només al 2020 s’estima que hi hagué 1,2 milions de desplaçats a causa de les tempestes i les inundacions, dues vegades i mitja més que les persones desplaçades degut a conflictes bèl·lics.

L’Escalfament de l’Àrtic i la fusió del permafrost, un repte immediat

L’augment global de temperatura es manifesta més clarament a l’Àrtic i aquest fet preocupa la comunitat científica per diversos motius, però sobretot perquè suposa la fusió de gran part del sòl gelat, el permafrost.

Rússia n’és un bon exemple, s’escalfa a un ritme gairebé 3 vegades més ràpid que la mitjana mundial al mateix temps que la tundra siberiana perd la seva massa de sòl gelat. El permafrost és un magatzem de carboni, bàsicament de restes vegetals acumulades durant milenars d’anys. Al descongelar-se la matèria orgànica es descompon i allibera metà, un gas d’efecte hivernacle, amb un potencial d’escalfament superior al del CO2, que pot frustrar els esforços per limitar l’escalfament global.

El sòl gelat ocupa el 65% de la superfície russa on hi viuen uns 15 milions de persones i on apareixen els primers problemes relacionats amb la seva fusió. La superfície s’enfonsa o s’infla, en alguns casos fins a 12 cm cada any. En conseqüència desestabilitza els edificis i les infraestructures com ara ponts, carreteres gasoductes i magatzems. Un exemple és l’antic aeroport de Churapcha, abandonat de fa anys, convertit avui dia en un terreny bombat i que esdevindrà un llac en els propers anys.