Illes Balears
“Han segrestat el meu fill i han atemptat contra la meva filla de 16 anys". El conflicte armat es dona per acabat, tot i que la guerrilla continua existint i actuant
10/11/2020
15
Escolta aquí l’entrevista completa d’IB3 Ràdio
El 2019 884 persones van demanar asil polític a Balears. El 83% procedeixen de Veneçuela i Colòmbia. Les primeres sol·licituds s’accepten, les segones no. El motiu és que, en el cas de Colòmbia, el procés de pau existent amb la guerrilla de les FARC, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, fa que a les víctimes del conflicte se’ls denegui de manera sistemàtica la protecció internacional perquè es dóna el conflicte armat per acabat, tot i que la guerrilla continua existint i actuant.
Això mateix li ha passat a Mariela Patiño. Resideix a Menorca des de fa uns anys, on va arribar després de ser una de les líders del moviment per al reconeixement de les víctimes del conflicte. El seu fill, militar, va ser segrestat el 2003. Ella ha patit diversos atemptats i també la seva filla, quan tenia 16 anys. Aquell fet la va fer recapacitar i prendre la decisió d’abandonar el país i demanar asil polític a Espanya. Li han denegat argumentant que la seva vida a Colòmbia no està en perill perquè existeix el procés de pau. Això, a la pràctica, assegura, suposa que tots els crims comesos hagin quedat ‘impunes’.
La seva vida va veure’s seriosament amenaçada quan des de l’associació que dirigia, Los que faltan, van decidir denunciar davant els tribunals internacionals a la FARC, però també al Govern Colombià per desemparament. Ara, des de Menorca, continua recopilant informació per ordenar la infinitat de crims comesos i portar el seu responsables davant la justícia.
Un cas similar ha viscut Klelia Helena, que fa dos anys va arribar a Menorca. La guerrilla va atacar al seu pare i ella va haver de marxar deixant la seva família allà, el seu marit i els seus fills. Només tenien diners per a una persona. Agraeix la bona acollida que ha rebut a l’illa i ara lluita per poder retrobar-se amb la seva família aquí.
Durant el procés de pau, la legislació permet als afectats recuperar les finques i els terrenys que tenien i que les FARC s’han quedat. No obstant, les víctimes asseguren que tot i que en un paper el Govern garanteixi que aquelles propietats son teves, la guerrilla no ho permet i amenacen i, fins i tot maten, a qui intenta tramitar-ho.
A Menorca, l’any passat es van concedir 70 ajudes a sol·licitants d’asil, la majoria procedents de Colòmbia i Veneçuela. En aquest segon cas se solen acceptar per motius humanitaris.
10/11/2020
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
