Xisco Muñoz, el primer mallorquí a entrenar a la Premier League: “Entrenar el Mallorca en un futur? Sempre és un luxe poder dirigir un gran equip”

Després de triomfar a Geòrgia i ascendir amb el Watford, ja és un dels entrenadors més importants de la història del futbol balear

Només té un parell d’anys d’experiència a les banquetes i Xisco Muñoz ja és un dels entrenadors més importants de la història del futbol balear. Després de triomfar a Geòrgia, va ascendir amb el Watford i es va convertir en el primer mallorquí a entrenar a la Premier League, la millor Lliga del món. Després de ser destituït d’una manera inesperada i precipitada, Xisco Muñoz descansa a Mallorca abans d’afrontar nous reptes. El Llevant es va interessar la setmana passada en els seus serveis però no es va concretar. Ara és temps de reciclar-se, millorar i donar forma a l’ambició de futur que espera. Aquest és el resum de l’entrevista que ha mantengut amb IB3 Televisió.

PRIMER ENTRENADOR MALLORQUÍ A LA PREMIER LEAGUE

«Molt content, la feina ha estat molt bona, n’he gaudit i crec que moltes vegades la gent no gaudeix del camí i jo crec que n’he fruit al màxim, n’estic molt content. Tothom vol continuar més temps, però és un aspecte més que hem de deixar a un costat i hem de fer una passa endavant per a seguir millorant i aprenent i continuar passant-nos-ho bé»

DESTITUCIÓ INESPERADA

«Tot anava bé, l’ambient era bo, la feina era bona… Bé, aquestes coses passen, ara toca agafar-se uns dies de relaxació, començar a preparar nous projectes, noves històries i intentar millorar per ser millor en un futur».

«Estic molt content de la feina feta i agraït al club. Les raons que em varen donar no les podia valorar i bé, aquí s’acaba i s’acaba. Ha conclòs aquest projecte, com t’he dit abans, n’he gaudit moltíssim i cal continuar que hi ha moltes coses interesants per viure».

«No m’ho esperava, perquè no em varen donar cap impressió en cap moment. Tampoc l’equip no anava malament, no tenien una ratxa de partits perduts, no eren a la zona de descens. Però bé, saps que quan ets entrenador això passa, ho has d’acceptar i, per això, el que et deia abans, hem de gaudir de tots els moments i jo ho he fet com ningú. N’he après molt durant el camí que crec que és important i, com he dit, cal continuar endavant».

SENSE RANCÚNIA CAP AL WATFORD

«Tenc molta gent allà dins que m’ha ajudat moltíssim, un grup de jugadors espectacular, i els desig el millor, vull el millor per a ells. He tractat de transmetre com a entrenador i, una vegada que he sortit d’allà, vull continuar-ho fent. Som així, ho visc així i que crec que si vols conèixer l’èxit ha de ser d’aquesta manera. Desig el millor al club, desig el millor a Claudio Ranieri que és qui ocupa el meu lloc i desig el millor als jugadors perquè els estim amb bogeria i m’han donat moltíssims moments agradables durant aquests deu mesos. Crec que és una manera de transmetre valors, d’enganxar el futbol i una forma que apassiona. Ara no hi som? Continuarem igual i serem un més d’ells».

L’ALTRA CARA DEL FUTBOL

«Es fa feixuc, hi ha coses, hi ha paraules que et poden fer mal. Per exemple quan els teus fills et demanen per què els altres pares venen a cercar els seus fills i tu no hi vas. Són coses que bé… N’has de treure forces i continuar endavant. No compensa, no compensa. Perdre el dia a dia amb els teus no compensa perquè això no torna. Però tenim aquest problema, el tenia de petit quan baixava a Palma a veure el Mallorca, amb el meu padrí i mon pare quan agafàvem el cotxe i anaven al camp a veure els partits. Després com a jugador i ara com a entrenador. Forma part de nosaltres i ja no ho canviarem».

MÉS ENFEINAT QUE MAI

«La gent pensa que ara és el moment que manco feina fas i ara és quan més enfeinat estic. He d’aprendre altres idiomes, he de perfeccionar l’anglès. Vull començar a anar a veure futbol per diferents indrets, crec que els contextos són molt importants. El Regne Unit, França, Itàlia, veure diferents lligues, diferents competicions, veure diferents formes de jugar i de guanyar partits, diferents categories… i anar aprenent. És un moment de no estar aturat, de moure’t, de fer quilòmetres, de tenir inquietuds i de posar ordre a tot el que t’ha passat».

DE JUGADOR A ENTRENADOR

«Aquesta experiència de jugador et serveix uns quinze dies. Si després de quinze dies, no n’estàs preparat quan jugues te’n ressents i les coses no funcionen. Per a segons quines coses sí que ha anat bé haver estat jugador, però per a ser jugador t’has de preparar, n’has d’aprendre molt, has d’escoltar molta gent i relacionar-te amb els que han tengut experiència que t’han pogut ajudar en molts de moments. He tengut molta sort a la meva carrera esportiva perquè he tengut entrenadors molt bons i crec que n’he pogut agafar els aspectes positius i els dolents. I sé el que he de fer i sé el que no m’agradava com a jugador. Per això crec que he tengut sort al món del futbol, perquè l’he pogut viure com a aficionat, com a jugador i ara el puc viure com a entrenador i és un esports que m’apassiona i poder viure’l ara des de la banqueta és molt especial per a mi».

COM ÉS EL XISCO ENTRENADOR?

«M’agrada ser molt a prop del jugador, m’agrada intentar entendre’l, al final feim feina amb persones. Sabem que els has de convèncer, que n’has de gaudir i també tu pots aprendre’n. Al final, és una professió molt difícil, ens pensam que ser futbolista és fàcil però és molt complex, per això hem d’intentar donar-hi suport, intentar entendre les pressions que tenen, l’edat que tenen, els moments en què es troben. En definitiva, mirar de ser-hi a prop, tractar de donar solucions als problemes que es poden trobar al terreny de joc i veure si som capaços de transmetre allò que ell necessita per a continuar avançant i per a aprendre en la seva carrera esportiva».

ELS REFERENTS DE XISCO MUÑOZ

«T’agafaria coses diferents dels entrenadors que he tengut. Per exemple, l’ordre tàctic de Rafa Benítez que m’agrada moltíssim com el treballa; Lucas Alcaraz ho vivia amb molta passió, Héctor Cúper també ho vivia amb molta passió. Jo crec que hi ha entrenadors que són referents d’àmbit mundial. També he tengut Ranieri en el València, són entrenadors que en el seu moment transmetien moltíssim. Són aspectes que un ha après, que ha agafat i que, com et deia abans, un ha tengut sort d’haver-los tengut perquè et fan veure moltes de les situacions que es plantegen en el teu futur o en aquests moments».

«He tengut la sort d’haver estat amb Vicente Moreno en el Nàstic també, crec que em va ensenyar moltíssim a establir unes pautes que jo crec que eren molt bones i, a partir d’aquí, a créixer. A voler saber, a voler avançar, a sempre tenir inquietuds i qüestionar-te també els teus principis. Tot té un perquè i tot problema té una solució. Com a jugador, ho intentava cercar i ara com a entrenador crec que ho faig i al final has de saber transmetre bé».

HUMILITAT, PERÒ MOLTA AMBICIÓ

«Crec que estic començant, tenc dos anys i mig d’experiència com a entrenador. Tot ha anat molt aviat, he de millorar moltíssim si vull arribar a ser un top ten. He de continuar avançant, millorant, he de continuar incrementant la capacitat per a transmetre conceptes en diferents idiomes… Crec que si, com he dit abans, vull ser un entrenador top, encara he d’avançar i aprendre coses que em fan falta».

«(Ser un top ten) Totes aquestes coses són somnis. Gràcies a Déu, a ca meva sempre m’han fet somiar en gran, gràcies a mon pare que sempre m’ha fet somiar i sempre m’ha oferit el camí de la feina, de molta feina per intentar arribar-hi. Si jo t’hagués dit fa deu mesos que entrenaria a la Premier League, m’hauries dit que estic boig, I si ara et dic això, potser penses el mateix. Però és qüestió de fer feina, de voluntat, de passió… és qüestió de feina i feina i feina. I després tenir un poc de sort. Si arriba el moment, perfecte i, si no, no haurà culpa meva».

INTERÈS DEL LLEVANT

«Saps allò que m’agrada? Que em telefonin d’allà on he estat. Sempre és molt important. Crec que un dels aspectes que m’enduc més orgullós del Watford és que fa deu mesos era un desconegut per a ells, només havia entrenat a l’estranger i gairebé no em coneixien com a entrenador, n’hi havia que ni tan sols ho sabien i, en deu mesos, han estat brutals les mostres d’estima que rebut per les xarxes socials i en persona. És molt important i un aspecte formidable que tu hagis estat a un lloc com a entrenador o com a jugador i que la gent no vulgui que te’n vagis o vulgui que tornis. Em va passar amb el Dinamo Tbilissi, em va passar amb el Recreativo de Huelva amb qui vaig tenir una reunió quan començava com a entrenador, l’altre dia amb el Llevant… Més enllà de la professió sempre hi ha una persona i és una cosa important que tu gaudeixis del camí però que també en facis gaudir a la gent que tens al costat».

EL MALLORCA I LUIS GARCÍA PLAZA

«Jo el veig bé, el veig bé. Crec que està ben dirigit, el míster és un bon capità, sap manejar molt bé les coses, entén molt bé els tempos de la Lliga. Varen començar molt bé, després…. Però és lògic, és lògic que tenguin aquestes pujades i aquestes baixades. Però crec que les han sabut gestionar molt bé, la gent no s’ha posat nerviosa, la gent continua amb la mateixa dinàmica i els veus tots a una. Un dels aspectes que té Luis García, a qui també he tengut com a entrenador, és que sol fer bons grups de feina, acostuma a fer bona feina i sempre et convenç que ets millor del que segurament ets en realitat. Jo m’en record del Llevant d’aquells anys que ens pensàvem que érem invencibles, com aquell que diu. Va arribar un moment en què ens ho vàrem creure i t’ho creus i ho aconsegueixes. Per això ho dic, crec que té una capacitat molt bona, té bona gent dins el vestidor i estic segur que farem un bon any».

LI AGRADARIA ENTRENAR AL MALLORCA?

«Buff! Ara mateix té un molt bon entrenador. Però per què no? Em va quedar una espina com a jugador i mira que ho vaig intentar, hahaha. Però mai no ens vàrem poder creuar i no va poder ser. Esper que com a entrenador pugui ser. Ara ja fora bromes, poder dirigir equips grans sempre és un luxe i, sobretot, el que dèiem, poder-ne gaudir perquè poder ser a la Primera Divisió espanyola és el màxim».