L’ametler florit és una estampa icònica del camp illenc. Reclam turístic i símbol d’una economia que arribà a produir una de cada quatre ametles en el mercat espanyol. Però avui, la realitat d’aquest cultiu és molt diferent.
A la finca de Jaume Catany, a Llucmajor, la meitat dels ametlers són morts. L’envelliment, les malalties i l’abandó han estroncat el que va ser l’economia de subsistència dels seus avantpassats. Ara toca arrabassar. Bé que ho sap Rafael Oliver: la seva empresa Leñas Moranta cada vegada rep més encàrrecs per tomar i fer llenya d’ametlers morts.
Des dels anys 90, s’han perdut a Balears més de 40.000 hectàrees d’ametlerars. Una minva que ha comportat perdre presència en el mercat a favor d’altres territoris, com Aragó. Allà, al Centre d’Investigació Agroalimentària CITA, hi ha treballat un dels experts internacionals que millor coneix el món de l’ametler, el pobler Rafel Socias. Tota una vida dedicada a l’estudi i millora de les varietats d’aquest fruit.
Tot i les dificultats, l’ametla és encara un cultiu rendible si es produeix en grans quantitats i amb nous mètodes de feina. Bernat Adrover s’ocupa de 80.000 ametlers joves repartits en diferents finques. Són ecològics i de regadiu i s’ajuda de la tecnificació per controlar-ne grans extensions.
Nous mètodes, noves varietats i noves visions empresarials per tal que els ametlers continuïn teixint de blanc el nostre paisatge d’hivern.
