La història dels orfes de mare per la violència masclista és la història de famílies rompudes. Des del 2013, any en què en comencen els registres, 330 menors han quedat sense mare per violència masclista 14 a les Balears. Rafa Cobo no surt a cap estadística. La seva vida canvià el 15 de novembre de 1997. Aquella nit son pare matà sa mare. “Em sent molt culpable. Després de quedar sense mare i la pena, va ser com un alleujament de l’infern que hi havia a casa. Sentir-te alleujat per una cosa així és molt fotut”, recorda Cobo.

Es calcula que un milió i mig de menors a l’Estat espanyol pateixen violència de gènere a l’àmbit familiar. Des del 2015 la llei els reconeix com a víctimes directes de la violència. “Comences a adonar-te que amb els fills també té un maltractament: comentaris despectius, insults, galtades, sacsejades… Arribava al maltractament físic, i jo em posava al mig”, apunta una mare supervivent que rep el suport del Programa Mentories de l’Ajuntament de Palma. Dones que, una vegada acabada la relació amb els agressors, s’enfronten a la violència vicària: utilitzar els fills per fer mal a la mare. La reforma del Codi Civil del passat mes de setembre cerca prevenir-la.

Una reforma que arriba tard per a Víctor Franco, supervivent de violència de gènere i fill d’una mare maltractada. “Record que el meu pare es tancava a l’habitació amb la meva mare i escoltava crits. En aquell moment no ho sabia, però li estava pegant una pallissa. I jo mirant els dibuixos”, diu Víctor. Després d’anys sotmès a la llei del silenci, avui alça la veu per visibilitzar la seva història i la de sa mare.

Zoom s’emet a IB3 Televisió dissabte a les 21.30 h. També el podeu veure en directe a la pàgina web i al servei a la carta.