El trot és un dels esports tradicionalment emblemàtics de les Illes Balears. Amb més de 150 anys d’història, el que abans va ser la passió multitudinària de la gent de fora vila (que competia els dissabtes amb les bèsties que utilitzava al camp), avui es troba davant un dilema: la professionalització del sector, l’entrada en el sistema d’apostes francès i la diversificació de l’oferta d’oci han provocat una crisi d’afició.

Al programa “Zoom” ens endinsam en un món també carregat de tabús i sovint assenyalat per casos de dopatge i de maltractament animal, com el del cavall Sorky das Pont. Per fer-ho, parlarem amb el propietari Pep Fuster i amb l’aficionat Toni Lliteres, exemples de com la passió per les carreres s’ha transmès durant dècades de pares a fills, generació rere generació, però també mostres de l’impacte que la professionalització del trot ha tengut per als petits propietaris. Molts, com Toni Lliteres, varen haver de vendre els seus cavalls i passar de ser amateurs sobre la pista a ser aficionats des de la grada.

També viatjam a França, el màxim exponent del trot al món, on menadors com Miquel Mestre van a competir i a dedicar-se exclusivament a l’esport. A les Balears, tot i que la indústria del trot mou cada any uns 60 milions d’euros, només unes desenes de famílies sobreviuen gràcies només al trot, com la de Francisca Sureda, entrenadora professional de cavalls de carreres i protagonista també d’’El dilema del trot’.

Membres de la Federació Balear de Trot, de l’Institut de l’Esport Hípic de Mallorca i el periodista especialitzat en aquest esport Toni Oliva reflexionen al programa sobre aquestes i altres qüestions, com la situació crítica de l’hipòdrom de Manacor i les limitacions que suposa que, ara mateix, el trot sigui una activitat que només sobreviu gràcies al finançament públic.