Sonen les explosions als voltant de Kíiv. Feia setmanes que Viktoria Lazarieva temia que arribàs aquest moment, però llavors s’adonà que tenia la guerra a les portes de casa seva. Com molts altres ucraïnesos, agafà els seus fills i fugí cap a Polònia en autocar. Deixava enrere el seu marit i tota una vida que no sap si recuperarà mai. A la maleta, una muda i les juguetes del petit: “Hem agafat les coses que més estima i que li recorden ca seva. El més dur ha estat la separació de son pare, l’enyora molt” explica Viktoria. A Mallorca, la seva germana Natasha seguia de prop tots els moviments, pendent del mòbil cada deu minuts: “On sou? On anau? Era un patiment” recorda. Finalment, el passat 2 de març arribaren a l’illa. A la fi respiren seguretat però la muntanya de tràmits burocràtics, la cerca de feina i la preocupació pels que han deixat al país no fan fàcil els seus dies.

Anastasia Kvach i els seus pares acullen 16 familiars ucraïnesos a casa seva i també tenen un local per proporcionar la primera ajuda altres refugiats que aterren a Mallorca. Allò que més l’ha marcada és la fragilitat dels infants: “Quan senten renous forts, s’amaguen davall la taula, i dormen vestits per si han de fugir” diu Anastasia.

Prop de 4 milions d’ucraïnesos han abandonat el país. Als llocs d’acollida, la solidaritat per prestar-los ajuda humanitària és enorme. Svitlana Hryshko és una de les fundadores de l’associació Família Ucraïnesa, que ha aglutinat la recollida de roba i productes bàsics. “Començàrem a fer donacions els ucraïnesos i, després, s’hi sumaren els mallorquins. No aturava de venir gent, no donàvem a l’abast.” recorda.