Illes Balears
L'informe 'Un mur d'indiferència' estudia la segona ruta més mortífera de l'Estat i la més invisibilitzada
07/02/2023
2.625 persones van arribar l’any passat a les Balears procedents d’Algèria. Les xifres de migració per a aquesta ruta s’han multiplicat per 5 d’ençà de la pandèmia. Però el drama més gros no el viuen aquells que hi arriben, sinó els desapareguts i els seus familiars.
És el que alerta l’informe ‘Un mur d’indiferència’, fet per l’associació Ca-minando Fronteras, per encàrrec del Fons Menorquí de Cooperació, i amb la col·laboració de la UIB. Segons l’informe, la ruta algeriana és la segona més mortífera de l’Estat i la més invisibilitzada. En el darrer any, hi han desaparegut almanco 12 embarcacions i un nombre indeterminat de persones.
La seva autora, Helena Maleno, l’ha presentat a la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la delegada del Govern central, Aina Calvo. Els demana més implicació i compromís amb els drets humans: “Fa falta més mitjans; sobretot un mitjà aeri, tal com passa a Canàries, és importantíssim. I cal que es facin recerques immediates quan les famílies o organitzacions socials alerten”. Denuncia que aquí es fan recerques “passives”.
Maleno alerta que hi ha “molts cossos” sense identificar als dipòsits de cadàvers i als cementeris d’Espanya i moltes persones que cerquen familiars que s’han embarcat en aquesta ruta de manera precària. Demanen que els facilitin la recollida d’ADN per tal de poder localitzar-los.
Segons l’informe, la majoria d’embarcacions provinents d’Algèria no les duen màfies, sinó que sol tractar-se de petits grups d’amics i familiars que s’organitzen per viatjar junts. I ho fan sense coneixements de navegació i sense cap tipus de seguretat. Ni tan sols duen armilles salvavides.
En aquestes embarcacions, cada vegada hi ha més dones que fugen de situacions de violència masclista extrema. I també s’hi troben persones d’altres nacionalitats, com del Marroc, Tunísia, Líbia, Síria, el Iemen, Burkina Faso, Mali i Guinea Conakry.
Segons l’informe, els familiars dels desapareguts pateixen les estafes de persones, tant a Espanya com a Algèria, que els cobren amb la falsa esperança de trobar-los vius. “Es lucren de la desesperació d’aquestes famílies”.
Maleno conta el cas d’una família que va contactar amb un d’aquests “facilitadors”: “Els van dir que el seu fill estava en una presó secreta d’Espanya, des d’on no podia telefonar, i que estava condemnat a 5 anys. El jove havia migrat amb 16 anys. I la mare deia: “Fa tres anys que espera, així que me’n queden dos. Quan hagin passat, el meu fill cridarà per telèfon”. Aquella presó secreta no existeix, evidentment, i un jove de 16 anys no pot estar condemnat a presó a l’Estat espanyol. Però a les famílies els falta informació real de com funciona l’administració pública, no hi tenen accés. I aquests “personatges” ho fan servir per estafar-los”.
07/02/2023
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Es tracta del projecte que coordinarà Inca Mallorca Solidària i que està previst que al llarg d'un any es facin les feines fetes per voluntaris
Redueix a 80 i 130 els cavallers de la colcada i no permetrà inscriure pagesos menors de 14 anys
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
