Illes Balears
L'informe 'Un mur d'indiferència' estudia la segona ruta més mortífera de l'Estat i la més invisibilitzada
07/02/2023
2.625 persones van arribar l’any passat a les Balears procedents d’Algèria. Les xifres de migració per a aquesta ruta s’han multiplicat per 5 d’ençà de la pandèmia. Però el drama més gros no el viuen aquells que hi arriben, sinó els desapareguts i els seus familiars.
És el que alerta l’informe ‘Un mur d’indiferència’, fet per l’associació Ca-minando Fronteras, per encàrrec del Fons Menorquí de Cooperació, i amb la col·laboració de la UIB. Segons l’informe, la ruta algeriana és la segona més mortífera de l’Estat i la més invisibilitzada. En el darrer any, hi han desaparegut almanco 12 embarcacions i un nombre indeterminat de persones.
La seva autora, Helena Maleno, l’ha presentat a la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la delegada del Govern central, Aina Calvo. Els demana més implicació i compromís amb els drets humans: “Fa falta més mitjans; sobretot un mitjà aeri, tal com passa a Canàries, és importantíssim. I cal que es facin recerques immediates quan les famílies o organitzacions socials alerten”. Denuncia que aquí es fan recerques “passives”.
Maleno alerta que hi ha “molts cossos” sense identificar als dipòsits de cadàvers i als cementeris d’Espanya i moltes persones que cerquen familiars que s’han embarcat en aquesta ruta de manera precària. Demanen que els facilitin la recollida d’ADN per tal de poder localitzar-los.
Segons l’informe, la majoria d’embarcacions provinents d’Algèria no les duen màfies, sinó que sol tractar-se de petits grups d’amics i familiars que s’organitzen per viatjar junts. I ho fan sense coneixements de navegació i sense cap tipus de seguretat. Ni tan sols duen armilles salvavides.
En aquestes embarcacions, cada vegada hi ha més dones que fugen de situacions de violència masclista extrema. I també s’hi troben persones d’altres nacionalitats, com del Marroc, Tunísia, Líbia, Síria, el Iemen, Burkina Faso, Mali i Guinea Conakry.
Segons l’informe, els familiars dels desapareguts pateixen les estafes de persones, tant a Espanya com a Algèria, que els cobren amb la falsa esperança de trobar-los vius. “Es lucren de la desesperació d’aquestes famílies”.
Maleno conta el cas d’una família que va contactar amb un d’aquests “facilitadors”: “Els van dir que el seu fill estava en una presó secreta d’Espanya, des d’on no podia telefonar, i que estava condemnat a 5 anys. El jove havia migrat amb 16 anys. I la mare deia: “Fa tres anys que espera, així que me’n queden dos. Quan hagin passat, el meu fill cridarà per telèfon”. Aquella presó secreta no existeix, evidentment, i un jove de 16 anys no pot estar condemnat a presó a l’Estat espanyol. Però a les famílies els falta informació real de com funciona l’administració pública, no hi tenen accés. I aquests “personatges” ho fan servir per estafar-los”.
07/02/2023
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
